Trobem la comarca de la Segarra a l’interior de Catalunya, a la divisió administrativa provincial de Lleida, però amb importants vincles orogràfics i humans amb les comarques del nord de Tarragona com la Conca de Barberà o amb les de l’interior de Barcelona com l’Anoia.
Un tast geogràfic i històric de la comarca de la Segarra.
Amb la divisió territorial catalana de 1936, es va delimitar una comarca sobre l’accident natural de l’altiplà de la Segarra, situat al centre de Catalunya i amb una altitud que oscil·la entre els 400 i els 900 metres.
Repassem en aquest article les dades més essencials de la geografia, la història i la climatologia d’aquesta comarca de la vegueria de Ponent.
Situació
Les conques dels rius Segre a l’oest, de l’Anoia a l’est i del Llobregat al nord-est, i del Gaià al sud marquen el territori històric de l’altiplà de la Segarra. Forma una zona d’ascensió en la Depressió Central Catalana. En l’actual comarca administrativa, dins de la província de Lleida, en queden fora els territoris històrics de l’Alta Segarra amb capital a Calaf i a la comarca de l’Anoia i la Baixa Segarra, amb capital a Santa Coloma de Queralt i a la comarca de la Conca de Barberà.
La comarca lleidatana té la capital a la històrica ciutat de Cervera i és un territori dedicat majoritàriament a l’agricultura de secà i al cultiu dels cereals. També hi té un pes important la ramaderia, el turisme rural i la indústria alimentària. Un dels pobles de la comarca i la seva cooperativa, Guissona, és l’origen del considerable conglomerat d’empreses BonÀrea.
Història
És precisament al territori de l’Alta Segarra, a l’actual comarca de l’Anoia, on els arqueòlegs situen l’origen de la comarca. A prop del Poble de Prats de Rei trobem un grup d’inscripcions romanes que parlen de l’antiga ciutat de Sigarra, fundada sobre l’assentament iber de Sikarra i hipotètica capital d’aquesta civilització antiga que hauria donat nom a tota la comarca.
Cap al segle IV ja trobem referències a la ‘Segarra’. Els romans varen fundar altres ciutats a la comarca, essent Guissona, l’antiga Iesso, un assentament molt ric en corrents d’aigua subterranis, la més important.
A l’edat mitjana, els bisbats de Vic i de Lleida es reparteixen les parròquies de la Segarra. Cervera adquireix molta rellevància amb l’Edat Moderna, convertint-se en una de les ciutats més pròsperes de Catalunya. Fins i tot, la seva universitat va ser l’única que no va tancar amb el Decret de Nova Planta promulgat per Felip V el 1715. A la Segarra hi trobem restes arqueològiques de moltes èpoques, des de les prehistòriques de Sant Guim de Freixenet, les romàniques o modernistes de Cervera, una ciutat que conforma un conjunt monumental de gran importància patrimonial.
Els pobles de la Segarra
La comarca de la Segarra té una superfície de 722,7 km² i segons les últimes dades de 2016 una població de 22.688 habitants. Va experimentar un gran creixement demogràfic el segle XVIII, arran de la puixança de Cervera com a ciutat amb primacia a Catalunya. A partir d’aquí, la comarca eminentment agrícola es va anar despoblant i no ha tornat a arribar mai a la població que tenia a mitjans del segle XIX. El creixement de la Cooperativa de Guissona va fer repuntar les dades demogràfiques gràcies a la gran quantitat d’immigració que van acollir els seus centres de producció.
La capital i localitat més poblada és Cervera amb 9.093 habitants seguit de Guissona amb 5.253, Torà amb 1.333 i Sant Guim de Freixenet amb 1.060. La resta de municipis (21 en total) que conformen la comarca de la Segarra són: Biosca, Estaràs, Granyanella, Granyena de Segarra, Ivorra, Massoteres, Montoliu de Segarra, Montornès de Segarra, Les Oluges, Els Plans de Sió, Ribera d’Ondara, Sanaüja, Sant Guim de la Plana, Sant Ramon, Talavera, Tarroja de Segarra, Torrefeta i Florejacs.
Orografia de la Segarra
La comarca de la Segarra no té grans elevacions. Situada plenament en l’altiplà, es caracteritza per les ondulacions suaus de terreny i s’estructura les quatre valls que formen els rius que la travessen: el Llobregós, el Sió, l’Ondara i el Cercavins. Rius pels quals usualment no baixa aigua o en baixa molt poca. No és una comarca de gran massa forestal, però hi podem trobar concentracions de pins, alzines i roures.
Entre els serrats de Sanaüja i Llanera trobem turons baixos, de menys de 1.000 metres i predomini de boscos, és una zona amb molts castells i torres de guaita. Baixant cap al Llobregós i el Sió trobem una alta ocupació de conreus de secà i, cap a ponent, algun conreu de regadiu amb molins hidràulics d’origen medieval. Finalment, els Costers de Segarra és l’eix més poblat, amb el mateix predomini altern de turons i conreus herbacis de secà.
Climatologia de la Segarra
La comarca de la Segarra brinda un clima mediterrani continental sec. Estius secs i càlids i hiverns molt freds, amb inversió tèrmica molt acusada entre la nit i el dia. Si bé no amb tanta profusió com a la Plana de Lleida, les boires també solen fer acte de presència de manera persistent els mesos de desembre i gener.
És un clima sec i les precipitacions no solen excedir els 500 mm l’any. Tot i això, la comarca és rica en pous i aigües subterrànies. Les glaçades nocturnes tampoc hi són estranyes durant tot l’any, tret de l’estiu. Important amplitud tèrmica, amb mitjanes de 3º a l’hivern i 26º a l’estiu.