Hi ha espanyols que tenen un dubte recurrent quan un treballador pateix una malaltia o accident laboral i la seva capacitat professional es veu minvada. I no és cap altra que en quin moment es pot cobrar una pensió d'incapacitat permanent.
Sobretot, cal especificar que en ser aquesta un tipus de prestació contributiva es posa sobre la taula quants anys s'han de cotitzar per obtenir aquesta pensió per incapacitat permanent.
Cal posar el focus en la Seguretat Social, que ha deixat clar que pot demanar o no un mínim d'anys cotitzats segons el grau d'incapacitat. Posa el focus en si s'ha donat per culpa d'una malaltia comuna, malaltia professional, accident de treball o accident no laboral.
La Seguretat Social resol tots els seus dubtes sobre la pensió d'incapacitat
Ens posarem al lloc d'aquella persona que vol demanar aquesta pensió d'incapacitat permanent, després d'haver emmalaltit per una malaltia comuna.
En aquest cas, serà estrictament vital tenir un temps mínim de cotització. Un període diferent segons l'edat, però sapiguem que si la incapacitat és el grau de discapacitat parcial, es fixarà un criteri d'un altre tipus.
A la pregunta de quin és el mínim de cotització per a una incapacitat permanent per malaltia comuna, caldrà acreditar un temps mínim de cotització segons l'edat del beneficiari. En cas que la incapacitat sigui de tipus parcial, es demanarà un temps mínim de cotització, sense importar l'edat del sol·licitant.
Aquests anys cal cotitzar per acollir-se a una pensió d'incapacitat
Per exemple, si ens fixem en la incapacitat permanent parcial, el grau menor de minusvalidesa arriba al 33%. I serà obligatori cotitzar almenys cinc anys dins dels 10 anys previs al moment en què s'hagi finalitzat la incapacitat temporal.
En cas que els graus siguin per incapacitat permanent, total, absoluta i de gran invalidesa, tenim sobre la taula tres supòsits. Si parlem dels beneficiaris entre 16 i 30 anys, el temps mínim de cotització serà una tercera part des que hagin fet els 16 anys.
Així, doncs, si el contratemps ha succeït amb 25 anys, hem de calcular la tercera part de nou anys, per la qual cosa cal acreditar tres anys de cotització.
Pel que fa als beneficiaris d'entre 31 i 40 anys, els anys cotitzats que es demanen resulten de restar 20 anys a l'edat actual i després dividir aquest número entre quatre.
Alhora, s'obliga que una cinquena part del temps cotitzat requerit estigui dins de l'última dècada abans del succés incapacitant o bé des que es va acabar la seva obligació de cotitzar. Amb tot, és obligatori tenir com a mínim cinc anys cotitzats.
D'altra banda, hi ha els beneficiaris de 41 anys o menys de l'edat ordinària de jubilació. Es fixa en part la mateixa regla que en el cas anterior. Això sí, en aquesta franja entre els 31 i els 40 anys no s'exigeix un mínim fix d'anys cotitzats.
El que passa si la incapacitat no prové d'una malaltia comuna
Si una incapacitat permanent és per malaltia comuna, la Seguretat Social podrà convidar-nos a demanar aquesta pensió o com a mínim portar 18 mesos de baixa per aquest motiu. A més, és de compliment obligat del beneficiari, estigui d'alta o en situació assimilada d'alta.
Tot i això, és cert que amb una incapacitat permanent absoluta de gran invalidesa es poden acollir a aquesta pensió sense estar en situació d'alta. Caldrà acreditar també com a mínim 15 anys cotitzats i tres dels quals han de radicar en els últims 10 anys.
Si la incapacitat permanent prové d'un accident de treball, malaltia professional o accident no laboral, no t'obliguen a acreditar un període mínim de cotització.