Que la política catalana ratlla el surrealisme ho sabem pel dia a dia dels darrers anys a escala nacional, però de tant en tant, com si fos un model a seguir, també ens en deixen constància alguns episodis de la política local. N'acabem de viure un: el d'Àlex Garrido, l'alcalde de Manlleu per ERC que en només sis dies ha aconseguit acaparar flaixos i mirades i ha evolucionat a una velocitat abismal, com si es tractés d'un personatge de les novel·les que ell mateix escriu i amb què ha aconseguit en els darrers anys diversos premis literaris de prestigi.
Garrido ha passat de ser la víctima d'una filtració interessada d'un fet privat, a un líder de masses còmode enmig de l'espectacle i esperpèntic en les seves propostes. Han estat sis dies de serial a Manlleu, la vila osonenca eternament rivalitzada amb Vic, i tot, en els dies més durs de la pandèmia a la localitat. Acompanyeu-nos en aquesta trista i sorprenent història.
La víctima que es va créixer
Tot va esclatar el passat divendres, 2 d'octubre, quan a les xarxes socials va començar a difondre's el vídeo. El famós vídeo on se'l veu en estat catatònic i alcoholitzat en un 'xiringuito' de la Costa Brava i havent de ser expulsat del local. Els atacs i les befes a Twitter van 'in crescendo' i Garrido se sent tan pressionat que, avergonyit, acaba presentant la seva dimissió com a alcalde de Manlleu. La seva decisió, però, aixeca una altra onada: la de persones que el defensen, dient que es tracta d'imatges de la seva vida privada on no comet cap il·legalitat i que no ha de plegar.
Amb aquesta dinàmica passa el cap de setmana, amb un Garrido, però cada vegada més acompanyat amb els suports que li arriben i que li demanen que continuï al càrrec. El ridícul espantós es transforma en victimització injusta, i és aquí quan Garrido pren força i la truita comença a girar.
Rahola, el punt d'inflexió
Després d'un cap de setmana al centre del focus a les xarxes socials, l'alcalde de Manlleu agafa el toro per les banyes i entra en directe a la tertúlia d''El Món a RAC1', de Jordi Basté, dilluns al matí. Enmig de Raholes, Carols i Baños, Garrido sorprèn per la integritat i la seguretat amb què parla, assegura que està anímicament bé i explica que la turca —que reconeix contundent— va arribar per la ingesta d'alcohol després de tres hores jugant a bàsquet a ple sol i amb l'estómac buit.
Els tertulians li insisteixen: és un acte privat i s'ha de quedar. «Quedi's alcalde! No plegui!», li demana amb insistència Pilar Rahola, que com que és a tot arreu, també és al punt d'inflexió de l'actitud de l'alcalde. Garrido bromeja en antena i es mostra còmode. Reitera que la decisió de la dimissió està presa, però obre la porta a la reconsideració.
Mentrestant, Manlleu es converteix en la tercera ciutat amb més risc de contagi de coronavirus de Catalunya, per darrere de Tortosa i Puigcerdà. Això no impedeix, però, que una multitud —centenars de persones—, es congreguin a la plaça de Fra Bernardí de la localitat per donar suport a l'alcalde. Molta mascareta i poca distància, amb imatges que fan feredat. Crits de suport a l'alcalde i bany de masses a un alcalde que té l'opinió pública, no només la manlleuenca, a favor.
Esclata el surrealisme
Però qui 24 hores enrere era una víctima, es creix i comença a erigir-se en un personatge pintoresc. Enmig de la concentració ciutadana, enlloc de matar el tema i retirar la dimissió, Garrido opta per perpetuar-se en el paper d'estrella mediàtica i convertir l'episodi en serial, allargant-lo uns quants dies. Anuncia que se'n va a Montserrat a meditar i a escriure un llibre sobre el sotrac que ha passat des de divendres.
Seria esperpèntic si no fos perquè Garrido deixava la seva ciutat en un moment crític pel que fa a la situació sanitària. Una decisió que provoca que les simpaties generades durant el cap de setmana acabin reconvertint-se en dubtes i crítiques: l'alcalde que era víctima injusta per un duríssim atac personal s'havia convertit en una estrella que es movia com peix a l'aigua en la polèmica. De l'empatia de l'opinió pública a la vergonya aliena en qüestió d'hores.
La meditació a Montserrat ha acabat aquest dijous al migdia, amb Àlex Garrido renunciant a la renúncia: continuarà sent l'alcalde de Manlleu després d'haver protagonitzat un dels episodis més estranys de les darreres setmanes a la política catalana —fita gens senzilla— i d'haver deixat la seva vila enmig d'un pic brutal en l'evolució de la pandèmia. Ha tornat amb una cirereta ideal per a la tragicomèdia. Atenció: la voluntat de muntar una «jornada de reflexió de primer nivell» perquè la gent «amb talent» no es faci enrere a l’hora de ser càrrecs electes per por a l'exposició de la seva vida privada.
Una història de tints esperpèntics com aquesta només podia acabar amb una proposta a l'alçada. Resultat:som on érem, però amb un alcalde que ha aprofitat la polèmica per tenir la seva quota de protagonisme. Molt soroll per no res: hi ha perdut Manlleu, la imatge de les sigles que representa —ERC— i el mateix Àlex Garrido, que ha malbaratat el suport massiu obtingut després d'un atac injustificat amb idees estrambòtiques en el pitjor moment per a la seva ciutat. Un despropòsit on el personatge de novel·la s'ha acabat menjant l'alcalde.