Arriben les vacances familiars. A més de les maletes també es preparen els cassets per tal que durant el viatge soni Mediterráneo, Aquellas pequeñas cosas, La mujer que yo quiero… És l’últim disc de Serrat. Els kilòmetres de paisatges es dilueix amb el pas de les cançons; ens trobem a l’any 1971.
Rituals com aquest s’han repetit al llarg de la vida de moltes persones, filant un extens teixit de records al voltant de l’obra del cantautor del Poble Sec. Ara, després de més de cinquanta anys dedicats a regalar bandes sonores per a allò que és meu, teu i nostre, decideix baixar dels escenaris.
Connexió directa amb el nostre passat.
Quan una música ens agrada, capta la nostra atenció, i això té un alt impacte en la nostra psique. Ens identifiquem amb ella, raó per la qual ens l’aprenem, la posem diverses vegades al dia i acabem «llevando su luz y su olor por donde quiera que vayamos». El seu missatge passa a formar part de nosaltres.
Aquest és un dels grans valors de Serrat. Les seves lletres reflecteixen llocs comuns, retraten esdeveniments quotidians, glossen la vida de tots. Escoltar-les o cantar-les és un aglutinant per no perdre la pista de qui som i qui vam ser. Podem guardar fotos i objectes però la via més directa a la memòria la dibuixen les cançons.
Una simple nota ens ressitua dins un temps determinat. Amb el pas dels anys, les seves harmonies s’han fet reconeixibles, un factor determinant per calar en el gran públic. Això no vol dir que estem davant d’una música fàcil; són molt pocs els artistes que han interpretat els seus temes amb l’efecte que ell aconsegueix. El seu caràcter referencial ha determinat el grau d’atracció i els vincles emocionals que ens desperta.
Cançons i moments que perduren a la ment
Una bona peça musical és un sistema modular en equilibri. La melodia, el ritme, el timbre o la lletra queden impreses i són accessibles durant anys, fins i tot per a aquelles persones que amb l’edat presenten alguns dèficits cognitius.
Els estudis de neurociència ens ensenyen les variables responsables d’aquesta permeabilitat que presenten les cançons. El nostre cervell realitza un processament seccionat, és a dir, involucra diferents regions en l’anàlisi i reconeixement de l’input musical. Disgrega la lletra del contorn melòdic, separa el ritme, el pols i el timbre, organitza la tonalitat, les intensitats i la dinàmica, separant-ho tot del que és soroll o senyal no musical.
A més, involucra el còrtex motor, és a dir, ens indueix a moure’ns sincrònicament. Això provoca que le realment difícil sigui no arribar a memoritzar-la. Com major és la participació de regions neuronals, majors són recursos emprats i, per tant, més gran serà la seva empremta.
D’altra banda, ens evoca i provoca unes sensacions i estats emocionals que tenim associats. I si a més es donen en un context social, el seu efecte es potencia, perquè veiem reflectits en els altres el mateix que estem experimentant nosaltres. Resulta suficient recordar l’efecte contagi que podem arribar a viure en un concert.
Música per endolcir els moments amargs.
Per als musicoterapeutes aquestes qualitats de la música són eines de treball i expliquen bona part de la utilitat dels mètodes d’intervenció emprats. La nostra eficàcia comença per identificar aquells elements sonor significatius pels nostres pacients. Quan aconseguim desvelar el denominat ISO sonor, que vindria a ser com la identitat musical, podem determinar quina és la ruta d'accés a la psique de la persona i, per tant, adreçar les sessions de teràpia.
Les cançons de la nostra vida donen accés a moments molt especials i rellevants. Amb elles podem reelaborar situacions i reconstruir estats emocionals amb un enquadrament positiu i així afrontar la dificultat física o mental del moment present.
D’aquesta manera, l’obra de Serrat ha estat una gran aliada per a nosaltres. El seu repertori variat ens ha servit per acompanyar terapèuticament els processos de malaltia de centenars de persones. I no només en el cas d’Espanya, sinó també a Amèrica, ja que forma part de l’inconscient col·lectiu de diverses generacions.
Aprenent dels seus labios cantores
La seva continuada carrera ens ha permès construir múltiples recursos terapèutics i «aprender de sus labios cantores». Uns primers compassos són suficients per recrear moments feliços o reelaborar situacions de melancolia i tristesa; ens permeten sentir de nou l’impacte del primer petó i posar paraules a l’inexpressable. Quan els pacients revisiten aquests llocs coneguts en moments de dificultat, es reconforten perquè el que és proper ens reafirma i, per tant, ens repara.
Les seves cançons han estat d’utilitat terapèutica per a persones ingressades a l’UCI, on la vida gairebé toca els límits, i també a les plantes de trasplantaments o d’oncologia, on la incertesa del temps s’equipara a l’eternitat. Han estat rellevants, per descomptat, en les residències de gent gran, on sovint es rememora el que es va ser. Els seus temes sempre són una excusa perfecta per crear un espai de benvinguda.
Serrat no només ha vist complert el somni de crear cançons, sinó que ha quedat adherit als records de molta gent, fent que encara siguin més perdurables. En aquest temps de comiats, agraeixo en nom de tots els musicoterapeutes que hem aplicat les seves cançons la seva fertilitat artística, donat que ens ha permès promoure molts beneficis en les persones. La seva capacitat de traduir a l’idioma de la bellesa allò que mirava ha fet més fàcil la nostra tasca i més lleugera la càrrega de la malaltia.
Sens dubte, «entre este tipo y yo hay algo personal».
Aquesta notícia és una traducció de l'article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.