A vegades ens trobem davant de situacions en què un amic, un conegut o un familiar està travessant per un mal moment o sentim la responsabilitat d’ajudar que aquest malestar disminueixi o simplement oferir-li el nostre suport.
Breu guia de primers auxilis emocionals
Així com quan ens fem mal físic anem al metge i sembla que existeixi un pla perfectament establert per curar aquesta ferida, el dolor psicològic de vegades és un laberint ple d’encreuament del qual resulta gairebé impossible sortir-ne.
Si us heu sentit així alguna vegada i voleu ajudar a altres persones a sortir d’aquest bucle de pensaments i emocions negatives, a continuació us donem algunes claus.
1. L’escolta activa: acompanyar escoltant
És molt típic que, quan ens trobem amb algú que ho està passant malament, en lloc d’escoltar exposem una sèrie de consells ‘màgics’ que creiem que poden apaivagar el patiment en qüestió de segons.
Res més lluny de la realitat: hem de reprimir aquest desig d’aconsellar i en canvi prestar atenció a tot allò que la persona en crisi ens vol dir. Oferir el nostre temps, la nostra atenció i ser-hi serà una cosa que a més d’empatia emocional, donarà companyia.
2. Oferir la nostra ajuda i preguntar què podem fer
Alhora que posem en marxa l’escolta activa, és d’especial rellevància que la persona en qüestió entengui que estem al seu costat per ajudar-lo a tot allò que necessiti. Per això, i de forma desinteressada, donarem la nostra assistència i preguntarem en què podem ajudar.
Detalls tan petits com proporcionar mocadors de paper, aigua o fins i tot alguna cosa per menjar poden ser de gran importància per algú que ho està passant malament, en funció de les circumstàncies. Cal no oblidar que en moments de crisi la nostra atenció està totalment centrada a l’esdeveniment traumàtic i oblidem detalls tan rellevant com alimentar-nos.
3. Normalitzar plorar
I arriba aquell moment en què el nostre amic o familiar es trenca a plorar i nosaltres no sabem què fer o cap a on mirar. Doncs bé, és senzill: normalitzem la situació donant-li un mocador subtilment i deixarem que aquella persona es desfogui sense alterar el context.
Estarem al seu costat, com hem esmentat anteriorment, escoltant tot allò que ens vol dir. De vegades els gestos de compassió o fins i tot l’apropament físic poden ajudar. Una abraçada o el fet d’acariciar el braç indica que estem per i per a ells.
4. Els silencis: l’art de romandre callat
Segurament haureu pensat que, de sobte, la persona a qui esteu ajudant s’ha quedat sense paraules, i que durant aquest silenci no saps si treure un altre tema o callar.
Doncs és molt important respectar els silencis, ja que poden indicar moments en què la persona està gestionant les seves emocions, reflexionant i assimilant tot allò que està passant. Reiniciar la conversa per evitar el silenci no és gens recomanable.
No sentir-se incòmode i romandre al costat d’aquella persona oferint-li algun apropament físic és beneficiós. El llenguatge no verbal sempre guanya a les paraules; per tant, posem-ho en pràctica.
5. Que la curiositat no ens guanyi
Oferir la nostra ajuda a algú i que aquesta persona l’accepti no ens converteix en el seu ‘diari personal’. Amb això volem dir que és important respectar la intimitat d’aquella persona. I és que, per exemple, existeixen detalls personals que volem guardar-nos per nosaltres mateixos.
Per això és significatiu tenir en compte que no s’ha d’indagar fins al fons de l’assumpte i intentar conèixer tots els detalls; al contrari, hem de respectar i entendre allò que la persona vulgui dir-nos sense interpretar la seva actitud com un signe de manca de confiança.
6. Gestionar les nostres emocions
Podem relacionar el punt anterior amb aquest: sentir que algú no vols exposar-nos a tots els seus problemes o oferir-nos tots els detalls, o senzillament que li vingui de gust estar sol, no s’ha de prendre com un menyspreu o manca de confiança.
Gestionar les emocions que ens produeix parlar amb aquella persona és d’especial importància per oferir la millor ajuda possible. I és que no podem molestar-nos per situacions que ens ‘restin protagonisme’, ja que el protagonisme real es troba a la persona que pateix la crisi.
De la mateixa manera, encara que puguem sentir-nos molt identificats amb allò que està passant, no és el moment adequat per exposar els nostres problemes. El fet de parlar de nosaltres mateixos quan estem donant suport a una altra persona no és gens altruista.
7. Respectar la soledat
Existeixen persones en què moments de crisi o tristesa prefereixen estar sols. Per això, respectar el desig de soledat de cada persona és fonamental per evitar situacions de gran càrrega emocional o incòmodes.
La independència, l’espai personal i l’opció de romandre en soledat per reflexionar amb el nostre interior són opcions que afavoreixen la recuperació per algunes persones. Per tant, i encara que desitgem donar suport, hem de respectar aquesta mena de situacions, però deixar clar que estem a la seva disposició per a tot allò que necessiti.
(*) Aquesta notícia s’ha traduït originalment del castellà de la pàgina 'EspañaDiario.tips'