La verola del mico, una malaltia fins fa alguns dies totalment desconeguda, ha arribat a l'Estat. Aquest dijous, 19 de maig, Madrid tenia confirmats set casos i investigava fins a 22 sospitosos més d'haver-se infectat. Als Estats Units (EUA), el Regne Unit i Portugal també s'han notificat casos, sense que quedi clar quin vincle comú hi ha entre tots.
Sigui com sigui, la gran alarma social generada ha portat el Ministeri de Sanitat a posar en alerta totes les comunitats. L'epidemiòleg Fernando Simón va haver de sortir a llançar un missatge de tranquil·litat, sense poder descartar del tot que la malaltia s'expandeixi per Espanya. Per tot això, és molt important conèixer els símptomes de la malaltia i com es contagia, per extremar les precaucions.
Què és la verola del mico?
De la mateixa manera que el virus de la verola, el de la verola del mico també pertany al grup dels Orthopoxvirus. És una malaltia endèmica de l'Àfrica Central i Occidental, regió on es donen nombrosos casos. La seva característica principal és que afecta principalment els animals, si bé té la capacitat de saltar dels éssers humans a través del contacte amb els fluids.
La seva presència fora del continent africà no és una situació tan estranya com podem pensar. Ja el 2003 es va produir un brot d'aquesta malaltia als Estats Units, quan uns gossos es van contagiar després d'entrar en contacte amb uns rosegadors importats. Posteriorment, van saltar als humans, deixant diversos infectats.
Tot i que la transmissió de persona a persona és força escassa, aquesta es dona quan hi ha un contacte molt estret. En aquest sentit, la saliva i fins i tot les gotes que expulsem quan respirem podrien ser un canal de transmissió important.
Tot i que sempre han existit casos a l'Àfrica, en els darrers anys la transmissió s'ha disparat. Només l'any 2016 es van registrar més casos que en totes les dècades anteriors. De totes maneres, per confirmar el diagnòstic són necessaris mètodes de recerca de laboratori: cultius, microscòpia electrònica, etc.
Quins símptomes presenta la verola del mico?
Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), hi ha dues possibles línies del virus depenent del lloc, una el de la Conca del Congo i una altra de l'Àfrica Occidental.
A la primera zona la taxa de mortalitat és força reduïda, ja que amb prou feines arriba a l'1%. No obstant això, a la segona zona aquesta taxa arriba fins al 10%, sent els nens i les embarassades les persones que tenen més risc de patir complicacions.
Pel que fa als símptomes, al principi poden aparèixer febre, mal de cap, inflamació de nòduls limfàtics i fatiga. Una altra característica del virus és que provoca erupcions, generalment a la cara.
Aquestes erupcions, que també es poden estendre per altres parts del cos, passen per diferents fases. En un primer moment, les lesions que apareixen es poden confondre amb la varicel·la, però posteriorment s'acaba formant una crosta.
Aquesta malaltia pot romandre activa i continuar sent contagiosa, de manera que davant d'un cas de contagi s'haurien d'extremar les precaucions en unitats d'aïllament.
Hi ha algun tractament per a la verola del mico?
Malgrat que la ciència encara no pot oferir un tractament comprovat i segur, n'hi ha alguns que serveixen de suport. En són exemples els medicaments antivirals com el tecovirimat, el cidofovir o el brincidofovir (CMX001).
Aquest tipus de tractaments són fàrmacs antivirals que actuen contra la verola del mico als laboratoris i en models experimentals. Tot i això, aquests fàrmacs encara no han estat estudiats en àrees endèmiques.
Al seu moment, la verola humana, molt més greu que la del mico, va ser erradicada gràcies a les vacunes. Tot i això, la seva producció es va reduir dràsticament una vegada es va confirmar que la malaltia havia desaparegut gairebé al complet. La veritat és que, avui dia, no hi ha un tractament efectiu específic per a la verola del mico, una malaltia que a l'Àfrica té una letalitat d'entre el 4 i el 22%.
Per això, és molt important estar alerta a qualsevol símptoma que podria encaixar amb aquesta malaltia. En cas de dubte, les autoritats demanen acudir immediatament a un professional mèdic, perquè faci les proves necessàries. A més, extremar les precaucions en el dia a dia també resulten fonamentals per frenar l'expansió de la malaltia.