Vivim a la societat de la immediatesa. Si tenim dubtes, Google ens respon; si volem aprendre alguna cosa, YouTube ens ensenya; i si necessitem alguna cosa, Amazon ens l’envia en qüestió d’hores. Tot això provoca que tant el nivell d’exigència com les capacitats personals s’hagin hagut d’adaptar a temps molt curts, augmentant el nostre nivell d’estrès i càrrega mental.
Les innovacions tecnològiques ens han facilitat la vida diària, però també tenen efectes perniciosos. En aquest sentit, la síndrome d’estar 'cremat' (coneguda amb l’anglicisme burnout) s’està convertint en una de les principals causes de pèrdua de la salut. Les taxes de prevalença superen el 10% a Europa, arribant al 17% en altres continents.
Treballs que cremen
Per comprendre bé com es produeix, abans hem d’acotar de què estem parlant exactament. La síndrome d’estar cremat està classificada com a síndrome d’esgotament professional per la CIM-11 (Classificació Internacional de Malalties de l'Organització Mundial de la Salut). En aquesta guia s’identifica com a problema psicològic associat al treball.
Entenem la síndrome d’estar cremat, doncs, com un procés durador en el qual es produeix un desequilibri entre les exigències de la tasca i les capacitats de la persona. El dany emocional que provoca comporta una sèrie de conseqüències físiques i psicològiques que són sempre negatives.
Tot i que s’associa a l’àmbit laboral, existeixen fenòmens similars en processos que ocorren fora de la feina. És el cas de l’assetjament escolar (bullying en anglès), amb conseqüències semblants en els nens i adolescents que ho pateixen.
Tant l’individu com l’organització poden patir les conseqüències d’estar cremats. Les repercussions personals poden ser psicosomàtiques (cansament, malestar, problemes digestius, cardíacs, respiratoris, etc.), de conducta (canvis d’humor, despersonalització, abús de substàncies), emocionals (esgotament emocional, ansietat, culpabilitat, irritabilitat), d’actitud (apatia, cinisme, ironia) i socials (conflictes familiars, aïllament, falta de comunicació).
A escala organitzativa, la síndrome d’estar cremat pot deteriorar la comunicació i les relacions entre els treballadors. També s’incrementen els errors, les queixes, els accidents o l’absentisme laboral.
Estrès bo, estrès dolent
A diferència de l’estrès, que és puntual i a vegades positiu (l’anomenat eustrès), la síndrome d’estar cremat sempre provoca danys, sempre és negatiu. Els millors moments de la nostra vida estan marcats per nivells elevats d’estrès (un naixement, un casament, una graduació…) i, tot i això, els recordem com a moments únics.
Què ocorre si aquesta tensió emocional es perllonga, si no som capaços de gestionar-la, de controlar-la? Doncs el mateix que si un esportista realitza un sobreentrenament: quan sobrepassa les seves capacitats, pot lesionar-se. En aquest cas, la lesió és lleu i amb una setmana o dues de repòs (o unes vacances) es corregeix.
No obstant això, si aquest esportista planifica malament una temporada completa i s’entrena per sobre de les seves capacitats reals durant mesos, és molt probable que pateixi una lesió greu, que no es recuperi amb descans i que necessiti tractament mèdic.
Exactament de la mateixa manera succeeix amb la síndrome d’estar cremat: posar al màxim les capacitats mentals durant un temps perllongat genera un dany profund que unes vacances o un descans no poden solucionar. Només un tractament mèdic pot reparar-ho.
De la ment a la resta del cos
Quan l’entrenament està mal gestionat, acostumen a sortir perjudicats els músculs i els ossos. Però quan la nostra ment és la que ha estat espremuda, les conseqüències són molt més variades. Com hem vist anteriorment, una persona cremada pot experimentar problemes cardiovasculars, digestius, emocionals, personals o productius.
El ventall de símptomes de la síndrome d’estar cremat és molt ampli. Hem de ser conscients que la nostra ment controla tot el nostre organisme i els símptomes psicosomàtics poden manifestar-se a escala muscular, òssia, cardíaca, digestiva o respiratòria.
Només hem de pensar com canvia la nostra forma de viure quan estem sotmesos a un nivell d’estrès puntual. Una cosa tan senzilla i tan rellevant per a la salut com la nostra forma de menjar es veu alterada per les nostres emocions (fet que es coneix com a alimentació emocional).
El cas és que la prevalença d’aquesta síndrome està augmentant de forma sistemàtica. I especialment a professions amb una alta demanda, com la sanitat, la docència o els treballs socials. S’està convertint en una de les principals causes de pèrdua de salut.
Parlem d’activitats en les quals les persones que sol·liciten el servei en qüestió sempre esperen resultats excel·lents. No ens conformem a recuperar-nos o aprendre al 95%: quan es tracta de salut, educació o una problemàtica social, exigim la perfecció.
Com fer un reset de l’estrès
Gestionar les exigències està a les nostres mans. En primer lloc, hem de ser conscients del punt fins on podem arribar, de la mateixa manera que l’esportista coneix els seus límits. I quan som conscients d’això, exigir-nos en relació amb la nostra capacitat real. Si som capaços d’adequar les demandes i capacitats obtindrem una major productivitat i satisfacció. I, per tant, salut.
El meu consell és identificar quines situacions de la nostra vida ens generen estrès (amenaces) i saber quines són les activitats que aconsegueixen fer reset d’aquest estrès. La gasela ha de reconèixer al lleó.
Trobar una activitat que ens permeti gaudir, evadir-nos dels nostres problemes i, en definitiva, permetre a la nostra ment descansar augmentarà la nostra resiliència. Hem de buscar alguna cosa que permeti que el temps passi de pressa i que ens eviti pensar en res més. Cadascú haurà de buscar al seu interior.
En aquest sentit, existeixen diverses estratègies per afrontar-se a la síndrome d’estar cremat. Entre elles val la pena citar la reestructuració cognitiva (modificar la manera en la qual afrontem les dificultats), la gestió efectiva de l’ansietat, l’establiment de rutines saludables, la potenciació de l’autoconeixement (reconèixer els nostres límits), tècniques de relaxació o gestió del temps lliure.
Al final, el cos no és tan diferent de la ment. Si els forcem, ens avisen, però si els sobreexplotem, acaben per lesionar-se. Conèixer els nostres límits i reconèixer quins efectes tenen les exigències diàries sobre les nostres capacitats resulta rellevant per mantenir la nostra salut.
Hem de recordar que totes les lesions tenen conseqüències (amb major o menor gravetat) i que la nostra ment sempre és més important que els nostres músculs.
Aquesta notícia és una traducció de l'article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.