Imatge d'una nena petita jugant amb joguines de colors

Com serà el meu fill o filla? 6 claus genètiques per descobrir-ho

Com serà el meu bebè? La investigació genètica revela algunes claus sobre el futur del teu fill o filla

Si bé no és l’únic factor que contribueix a decidir com som, la genètica influeix de forma clau en el nostre aspecte i la nostra psicologia. No només el color dels ulls, del cabell o la pell s’hereta, sinó que els trets de personalitat com l’extraversió i l’estabilitat emocional depenen d’alguna manera dels gens que ens transmeten els nostres progenitors.

En aquest article t’ajudarem a respondre algunes qüestions que amb tota probabilitat t’hauràs fet si estàs esperant un nadó: com serà el meu fill o filla? A qui s’assemblarà, tant físicament com mentalment? Doncs per això, et presentem 6 claus que poden ajudar-te a fer-te una idea aproximada, si bé l’herència genètica té un grau d’aleatorietat important.

Com serà la meva filla o fill? Trets físics i psicològics

No es pot predir de forma definitiva com serà el nostre bebè; tanmateix, sí que podem esbrinar algunes pistes a partir dels nostres mateixos trets físics i psicològics, dels de l’altre progenitor i dels familiars propers a tots dos.

Veurem de quina manera s’hereten alguns aspectes com el color de la pell, del cabell o dels ulls, l’estatura, el pes, la personalitat i la intel·ligència. Així mateix, és important tenir present, a més de la relativa aleatorietat de la transmissió i de l’expressió genètica, la influència dels factors ambientals, especialment en el cas dels trets psicològics.

1. Color de la pell

Abans de començar a parlar sobre l’herència genètica dels trets físics és important fer-ho dels al·lels dominants i recessius en què es manifesten els gens. En resum, podem dir que cada al·lel, o forma d’expressió d’un gen, pot ser dominant o decisiu respecte a altres. I és que la majoria dels trets depenen dels conjunts de gens, no només d’un.

Així, per exemple, en el cas del color de la pell els estudis indiquen que els tons foscos s’expressen de forma prioritària en relació amb els més clars. A conseqüència, existeix una gran probabilitat que el bebè d’una persona amb la pell fosca i altre amb la pell clara tendeixi a semblar-se al primer progenitor, si bé els gens del segon reduirien la intensitat de la pigmentació.

2. Color de cabell

Les tonalitats de cabell fosques són dominants respecte als clars; per tant, la probabilitat que el bebè tingui el cabell bru si un dels pares ho és, és molt més elevada. El cabell ros o pèl-roig són considerats trets recessius i, si bé poden aparèixer fins i tot amb diverses generacions de separació, és gairebé comú que els fills tinguin el cabell fosc encara que el dels pares sigui clar.

Una dona amb els cabells a la cara.
És més probable que predominin les tonalitats fosques pel cabell  | Getty Images

3. Color d’ulls

Com succeeix amb el cabell i la pell, els tons d’ulls foscos depenen d’al·lels molt dominants. Els ulls verds i els blaus, que estan molt relacionats, es reprodueixen en els fills pràcticament sempre que estan presents en ambdós pares; per contra, si un dels progenitors és d’ulls foscos i l’altre d’ulls clars, és més probable que els ulls del petit siguin foscos.

4. Altres trets físics

Existeixen diferents trets específics que són dominants, de manera que el més probable és que es manifesti al bebè encara que només estiguin present en un dels pares. Entres aquests trobem les pigues, els clotets, la línia capil·lar, el nas gran, les pestanyes llargues, els llavis gruixuts i els lòbuls de l’orella enganxats a la cara.

5. Personalitat

La personalitat es pot definir com a un patró relativament estable de conducta, cognició i emoció. En el seu desenvolupament influeixen tant factors de tipus biològic i hereditari com altres socioculturals; en aquest sentit podem distingir entre el temperament (la base cerebral, fisiològica i hormonal de la personalitat) i el caràcter, que es desenvolupa a partir de la interacció amb l’entorn.

Referent al temperament s’ha de destacar la importància de l’herència genètica en alguns trets de personalitat, sobretot en el grau d’estabilitat emocional i el de l’extraversió: estudis genètics suggereixen que l’herència explica entre el 40% i el 60& de les diferències interindividuals en aquestes dimensions (Tellegen et al., 1988).

6. Intel·ligència

La intel·ligència és un constructe complex en què el seu significat varia molt entre els individus; per exemple, mentre que moltes persones consideren que la intel·ligència emocional és tan rellevant com l’espacial o la matemàtica, altres la ignoren i consideren que el terme té un significat més limitat i inclinat a allò irracional i numèric. A més, els cèlebres tests d’intel·ligència són qüestionats per molts experts en psicologia.

Foto de dues persones treballant i fent càlculs amb dos ordinadors portàtils.
La intel·ligència és un aspecte que varia segons l'individu  | Pixabay

Com succeeix amb la personalitat, es creu que aproximadament la meitat de la variabilitat en la intel·ligència depèn de l’herència genètica, entesa des d’un punt de vista numèric a través del concepte del coeficient intel·lectual o CI. Aquesta influència és més notable en el cas de la intel·ligència fluida (raonament i resolució de nous problemes) que en el de la cristal·litzada (coneixement acumulat al llarg de la vida).

Referències bibliogràfiques:

Tellegen, A., Lykken, D. T., Bouchard Jr, T. J., Wilcox, K. J., Segal, N. L.& Rich, S (1988). Personality similarity in twins reared apart and together. Journal of Personality and Social Psychology, 54(6): 1031–9

(*) Aquesta notícia s’ha traduït originalment del castellà de la pàgina ‘EspañaDiario.tips