No pot ser tan difícil escoltar als que ens saben més que tu, no pot ser tan difícil. Sovint tinc la sensació de dia de la marmota, de tornada a la casella de sortida, i estic gairebé convençut que escric coses que ja havia escrit abans i que faig preguntes que, posaria la mà al foc, ja havia fet abans. Com si alguna cosa no estigués avançant.
Abans de donar la meva causa com a perduda, però, l’altre dia l’Àlex Arenas em va confessar que ell també té aquesta mateixa sensació. Aturem-nos aquí un moment. El que pugui pensar jo importa bastant poc, però si els que anomenem experts se senten ignorats això ja és una altra cosa. I ara sí que m’interessa.
Si l’únic que podem intentar fer els que tenim una finestra on expressar-nos és fer pedagogia, doncs fem pedagogia. Ni tribunes ni lliçons, que a això no hem vingut. Simple pedagogia: donem veu als que la saben fer servir, parem l’orella amb atenció, compartim el missatge, tornem a insistir. Ja havia escrit alguna cosa semblant algun cop, oi? Ja deia jo. Doncs tornem-hi. Que per nosaltres no pot quedar.
Avui anava a passar de puntetes del tema per no fer-me massa pesat —tenia al cap, de fet, un altre bitllet en defensa del professorat, que està salvant els mobles prou bé després de l’ull de l’huracà en què els vam posar entre tots—, però em costa fingir distàncies mentre cada dia la roda segueix aturada i van caient més i més persones i famílies pel camí. És massa greu, tot plegat, com per a voler passar-me ara de llest.
No m’entra al cap que sigui tan difícil ressituar la política al terreny del bé comú, de l’interès de tots, i aparcar la campanya electoral (si no us sap greu) un parell de mesos. En la pandèmia més greu del darrer segle, crec sincerament que mereixem quelcom millor que una nova baralla de tuits entre un govern que no se suporta. No podríeu tenir més raó: entre els uns i els altres, realment sou bastant difícils de suportar.
Si la independència havia de ser per a això, diria que esteu ben a prop de fer-me monàrquic, de la branca més rància i casposa possible. Posats a abandonar persones per lloar una pàtria buida, ja puc quedar-me amb l’original.