YOUTUBE:

🎥Els millors vídeos i directes al canal de Youtube de CatalunyaDiari. ➡Segueix-nos GRATIS punxant aquí. T'ESPEREM!

El tancament de les extraescolars té conseqüències: ansietat i menys motivació a escola

Els experts reclamen el retorn de les activitats i alerten de l'increment de les desigualtats i del risc que els infants estiguin tancats a casa

Pla mitjà on es pot veure Albert Gilabert, professor de guitarra de l'aula El Traster de Mollerussa, fent classe amb dos alumnes
Les mesures anti-Covid del Govern limiten les activitats extraescolars als grups bombolla escolars. | ACN

No fer activitats extraescolars pot tenir conseqüències tant educatives com emocionals i socials. Així ho alerta a l'ACN el sociòleg i cap de projectes de la Fundació Jaume Bofill, Miquel Àngel Alegre, qui augura que a finals de curs es poden començar a observar efectes negatius si no es reverteix la situació. Aquests poden ser infants i joves tancats en entorns familiars, més ansietat i menys motivació a l'escola.

Tant ell com la directora de l'Aliança Educació 360, Fathia Benhammou, coincideixen que els més afectats tornen a ser els d'entorns desfavorits. «S'està escapçant el dret a l'educació, especialment als més vulnerables», diu Benhammou. Per això, reivindiquen que les extraescolars són «espais segurs» i demanen flexibilitzar les restriccions vigents. En aquest sentit, els experts defensen la importància del component educatiu i emocional de les activitats extraescolars.

«Anar a l'escola és condició necessària, però no suficient», resumeix Benhammou. Per això, considera que la impossibilitat gairebé generalitzada de fer-les —només es pot en els casos en què es mantinguin els grups bombolla de les escoles— «priva els infants d'espais claus de participació i adquisició de competències», com poden ser la resolució de conflictes, un pensament crític o, fins i tot, la gestió actual de la incertesa i les emocions.

Conseqüències en diversos àmbits

Per a Benhammou és evident que no poder fer activitats extraescolars «tindrà conseqüències en les trajectòries educatives i en l'adquisició de competències clau». Aquestes conseqüències poden ser de caràcter més educatiu, però també en el terreny relacional i emocional, afegeix Alegre. El sociòleg apunta que hi ha estudis que posen de manifest el paper cada cop més rellevant que té el que passa fora de l'escola en la correcció de desigualtats educatives. Per això, és de preveure que sense aquestes, les desigualtats s'incrementin, reduint les oportunitats d'aquells més vulnerables i d'entorns més desfavorits.

Reconeix que ara per ara potser no s'estan observant aquestes conseqüències, però augura que poden començar a aflorar «cap a finals de curs». Posa com a exemple infants i adolescents desocupats, amb menys contacte amb els altres, més tancats en entorns familiars i que poden patir d'avorriment, ansietat o inquietud. Tot això afecta també a la seva predisposició i el seu rendiment a l'escola. «Potser a finals de curs comencem a tenir conseqüències a tots dos nivells si això no comença a revertir-se», alerta.

En aquests casos les activitats telemàtiques poden ser un «pedaç», però Alegre assegura que estan a «anys llum» de la motivació que genera anar presencialment a practicar un esport, tocar un instrument, fer teatre o classes de reforç, per exemple. A més, amb l'opció virtual es continua deixant al marge totes aquelles famílies que no poden accedir a aquests recursos digitals.

Les activitats extraescolars són segures

Un cop analitzada la importància de les extraescolars i del lleure, tant Benhammou com Alegre defensen que la seva realització és segura. Asseguren que existeixen experiències com les de l'estiu i que tant entitats, ajuntaments com escoles estan preparades per aplicar les mesures i els protocols necessaris. «Hem de posar per sobre de tot l'educació», afirma Benhammou.

Alegre defensa que el risc que comporten aquestes activitats no és superior al que es dona en altres circumstàncies i que, en canvi, els beneficis són molts: «Els costos que pot representar per a l'educació i el progrés dels infants, sobretot dels que estan en situació de més vulnerabilitat, segur que és superior al risc que es pot córrer, que és molt mínim si s'organitzen bé les activitats».

Davant d'una eventual recuperació de les extraescolars, el sociòleg planteja que es tingui en compte quins són els col·lectius més perjudicats en no fer-les. Deixa clar que a mitjà i llarg termini és un «drama» per al conjunt de la societat, però afegeix que com a mesura de xoc i si s'han de destinar més recursos per complir les mesures de seguretat i garantir la realització d'activitats, s'haurien de prioritzar els entorns més desfavorits, ja que també és on s'obtindrà un guany «superior» en corregir les desigualtats.


Comentaris

envia el comentari