Notícia de cara i creu per als presos del procés independentista. El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha avalat per unanimitat la competència del Tribunal Suprem per jutjar la causa de l’1-O, en considerar que els encausats eren aforats i que part dels fets es van cometre a l’estranger. A més, la competència es pot estendre als «responsables per conexitat» i té una “inqüestionable base legal».
Una resolució del Tribunal Constitucional que té una doble lectura
El tribunal desestima així el recurs presentat per l’exconsellera Meritxell Borràs, condemnada a una multa de 60.000 euros per desobediència. És la primera sentència d’un recurs per la sentència del Suprem de l’octubre del 2019 i sobre el fons de l’assumpte. En la deliberació no hi ha participat Antonio Narváez, que es va abstenir després de ser recusat i la sentència serà notificada els propers dies.
Es tracta, en aquest sentit, d'un nou cop per als presos, ja que s'avala la competència del tribunal que els va sentenciar el mes d'octubre de 2019. Però la mateixa notícia té una lectura positiva, segons sempre han argumentat les defenses dels exmembres del Govern i els líders socials del procés. El TC s'ha posicionat per primera vegada sobre el fons de l'assumpte i cal recordar que aquesta és la darrera instància de la justícia espanyola, només per sobre del Suprem.
S'obre la via de la justícia europea
Aquest 'no', aquest nou cop de la Justícia espanyola als presos, els dona la clau que els permet portar el cas a la justícia europea: és objectivament una bona notícia per als empresonats atès que aquest era el seu desig des del primer dia que se'ls va encausar. Consideren que els jutges europeus poden ser més favorables als seus interessos quan analitzin el cas i, fins i tot, podrien anul·lar les seves condemnes. És clar que el procediment s'allargarà durant anys i que, òbviament, la sentència no té per què ser favorable als líders socials i polítics independentistes.
Aquest dimecres, 17 de febrer, doncs, s'obre la via europea als empresonats pel procés independentista i també per a Santi Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó. D'una banda, de nou la justícia espanyola —aquest cop, el Tribunal Constitucional—, resol en contra de les seves tesis, però alhora, se'ls obre una nova via que els pot permetre la defensa dels seus interessos a través del Tribunal Europeu.