Dona amb telèfon

Telèfons intel·ligents amb reconeixement facial: avantatge o estafa?

Analitzem els avantatges i els inconvenients del reconeixement facial. Ens estan explicant tota la veritat?

Com que les dues marques de mòbils més famoses, com són Apple i Samsung, han incorporat el sistema de reconeixement facial als seus dispositius, sorgeixen preguntes sobre l'efectivitat, la utilitat i, sobretot, la seguretat d'aquesta funció. Per tant, fins a quin punt podem considerar que aquest nou sistema de desbloqueig és un avanç en els telèfons intel·ligents?

En aquest article, analitzarem els avantatges i els inconvenients d’aquesta tecnologia (també coneguda en anglès com a Face ID), les discrepàncies entre allò que ens venen i allò que realment comprem i, finalment, també en veurem algunes implicacions futures.

Què és el reconeixement facial?

Certament, sembla que el reconeixement facial és un mètode de desbloqueig d’última generació que tots els telèfons de gamma alta han d’incloure a partir d’ara. Alhora, la seguretat n’és infranquejable, ja que és obvi que no hi ha dues cares iguals (excepte en el cas dels bessons).

Quant al reconeixement facial com a mètode de pagament, Samsung va decidir no introduir-lo en el seu darrer model S8. Tanmateix, Apple sí que el va incloure en el seu nou iPhone X. De fet, Apple confia tant en el seu reconeixement facial que asseguren que és molt més fiable que l’anterior mètode de seguretat, l’empremta digital (Touch ID, en anglès). Per a sustentar aquesta idea, aporten, entre altres dades, que el seu reconeixement facial utilitza 30.000 punts de mesurament facial. Aquests punts són tan precisos que funcionen igual de bé encara que ocultis parts de la cara o, fins i tot, si envelleixes 10 anys.

Foto d'una persona fent servir un telèfon mòbil.
Només es tracta del començament d’aquesta nova tecnologia que avança amb passos d’elefant. | Canva

La veritat sobre el reconeixement facial

Com que Samsung és una de les marques referents i principals introductores d'aquesta tecnologia al mercat, no va tenir un començament a l’altura de la qualitat a què estem acostumats. La veritat és que el desengany va ser tan gran que el reconeixement facial del Samsung Galaxy S8 és, probablement, l’element que més crítiques ha reunit. De fet, van dir que podien enganyar el reconeixement facial amb una simple foto, ja que no havien incorporat un sistema de mesurament de profunditat.

Encara que pot parèixer una exageració, la veritat és que només es tracta del començament d’aquesta nova tecnologia que avança amb passos d’elefant. Per exemple, el nou iPhone X no té lector d’impremta. És necessària aquesta introducció tan massiva d’aquesta tecnologia? Hi ha cap justificació? O bé, com sempre, estem davant de la contínua lluita entre les grans companyies per estar a l’última sigui com sigui?

Sembla que hi ha un consens quant a l’opinió molt positiva del reconeixement facial d’Apple. No obstant això, hi ha alguna anècdota, per exemple: en la presentació oficial de l’iPhone X, a Craig Federighi no li va funcionar el reconeixement facial i va haver d’utilitzar la clau numèrica. Ara bé, deixem les anècdotes de banda i analitzarem alguns casos en què el reconeixement facial pot suposar un problema.

Què passa si ens coaccionen?

Ens poden obligar a posar la cara davant de la pantalla o a ficar l'empremta digital per desbloquejar el nostre telèfon. Això és un fet inevitable. El telèfon mòbil és un dels objectes més robats arreu del món. De fet, no és cap casualitat, ja que aquesta indústria genera milers de milions i és un dispositiu molt fàcil per vendre.

Persona enviant un missatge per whatsapp
El telèfon mòbil és un dels objectes més robats arreu del món. | GETTY IMAGES

En un atracament, no seria gens estrany que obliguessin la víctima a deixar la seva informació biomètrica (principalment, ulls, cara o empremtes) al descobert. Així doncs, podrien accedir a tota la informació del telèfon, fins i tot, a mètodes de pagament com ara l’Apple Pay.

Es pot utilitzar amb persones mortes?

També podem posar-nos en situacions més extremes, com ara la mort d’un usuari: utilitzar la cara o les empremtes d’una persona que ha faltat per a desbloquejar el seu telèfon mòbil. No pensem només en casos «negatius» en què un assassí, després d’haver comès l’homicidi, vulgui accedir al dispositiu. També pot ocórrer que la policia o la família necessiti entrar en el telèfon per obtenir una determinada informació.

Tanmateix, les empremtes digitals només funcionen si la persona està viva: perquè el detector funcioni cal certa càrrega elèctrica, com ara la que hi ha de manera natural a la nostra pell. Aleshores, podríem aconseguir-ho amb el reconeixement facial?

La majoria de detectors de reconeixement facial requereixen que la persona miri directament a la càmera. Avui dia, això pot suposar un problema en cas de coacció, però hi ha enginyers que asseguren que, pròximament, podran dissenyar «sistemes anticoacció». Segons les expressions facials, aquests seran capaços de detectar si la persona està sent coaccionada, per tant, només es permetria l’accés limitat a algunes parts del telèfon (prèviament preseleccionades).

No obstant això, a partir d’aquesta possible innovació, apareix una altra qüestió: en el moment en què es popularitzi el sistema «anticoacció», els atracadors coneixeran el seu funcionament. Com a resultat, l’única certesa que tenim pel que fa als sistemes de seguretat (des dels antivirus fins als sistemes de mesurament biomètric) és que només són un producte que evoluciona contínuament.

Apple i Samsung
Apple i Samsung han incorporat el sistema de reconeixement facial als seus dispositius. | Catalunya Diari

Qui té les meves dades biomètriques?

A més a més, el sistema de reconeixement facial té, en un principi, l’avantatge que «aprèn» dels mesuraments anteriors. És a dir, cada cop que s’utilitza recorda la informació i permet fer mesuraments més encertats en el futur, per la qual cosa, aquesta informació queda emmagatzemada en la terminal.

Evidentment, una pregunta que es podria fer més d’una persona cautelosa i recelosa de la seva intimitat és: qui pot obtenir les dades de la meva cara? A aquesta informació accedeixen fàcilment Apple, Samsung, o qualsevol marca del dispositiu en qüestió. Ara bé, si aquesta dada la sumem a l’augment de l’ús dels sistemes de reconeixement facial per part de les agències de seguretat (entre moltes altres), hi trobem inevitablement una realitat prou inquietant.

El futur és demà

De grat o per força, el reconeixement facial s’imposarà en totes les marques i terminals en poc de temps. Ja està en camí el nou sistema de reconeixement facial SLiM (Structured Light Module, per les seves sigles en anglès). Aquesta tecnologia estarà present en els processadors Snapdragon 854 de Qualcomm i també en futurs models (no massa llunyans) com ara: Samsung Galaxy S9, Sony Xperia XZ2 i LG G7.

Qualcomm assegura que la seva nova i revolucionària tecnologia serà molt superior als nous models de telèfon intel·ligent i que, per descomptat, estarà a prova de 2D i 3D per evitar intrusions.

D’altra banda, hi ha grans gurus de la tecnologia, com ara Stefanos Zafeiriou, que treballa a l’Imperial College London, i ha declarat a la revista New Scientist que «no recomanaria a ningú que confiés en el reconeixement facial de l’iPhone».

Com sempre, hi ha opinions de tota classe per a un mateix producte. Per això, el reconeixement facial no és cap excepció i, ara, podem triar si el fem servir, o no. Tal volta, demà ja no és una opció.

Aquesta notícia s'ha traduït de la pàgina en castellà https://caracterurbano.com/tecnologia/smartphones-reconocimiento-facial-ventaja-estafa