Aconseguir una pensió per incapacitat permanent no és gens senzill. S'hauran de superar una sèrie de tràmits i comptar amb el vistiplau d'un tribunal mèdic. La majoria d'aquestes pensions solen estar associades a una sèrie de malalties, tal com podreu comprovar més endavant.
El febrer del 2023 hi havia més de 944.000 persones que percebien una ajuda d'aquestes característiques. De fet, de totes les pensions contributives que s'abonen a Espanya, les d'incapacitat permanent són les terceres que es concedeixen més.
En aquest tipus de prestacions, en general, la Seguretat Social reclama una sèrie de requisits perquè te les donin. És el que passa, per exemple, amb les de jubilació o viduïtat. Però quan es tracta d'una pensió per incapacitat no passa el mateix. És cert que exigiran una sèrie de condicions, però gairebé sempre associades a la salut. També dependran de si hi accedeix per accident de treball o malaltia comuna.
En qualsevol cas, la incapacitat l'ha d'aprovar un tribunal mèdic o l'equip de valoració d'incapacitats (EVI). Aquest òrgan s'ha d'ocupar de l'avaluació i la revisió, i també ha de recórrer el reconeixement de la incapacitat. A més, té la responsabilitat de determinar-ne el grau, que pot ser parcial, total, absolut o gran invalidesa.
Amb quines malalties pots cobrar una pensió per incapacitat?
No hi ha una llista concreta de malalties per les quals ens puguem beneficiar d'una pensió per incapacitat permanent, segons Noticias Trebajo. Tanmateix, sí que es pot confirmar què hi ha una sèrie de patologies per les quals se n'han concedit més. El bufet d'advocats Campany Abogados hi ha fet una classificació, on inclouen les malalties que se solen tenir més en compte a l'hora de reconèixer una pensió d'incapacitat permanent.
De l'aparell digestiu n'hi ha les següents: pancreatitis crònica, malaltia de Crohn, obesitat mòrbida o colitis ulcerosa. Pel que fa a cardiologia, hi ha cardiopaties, miocardiopaties i arterioesclerosi. La llista de patologies cardiovasculars és força més àmplia: aneurisma, arteriopaties, fibril·lació auricular, infarts aguts de miocardi, Parkinson, síndrome de Wolf, hipertensió pulmonar o taquicàrdies.
Les malalties psíquiques també es tenen molt en compte i entre elles hi ha: depressió, addicció a les drogues o alcoholisme, agorafòbia, esquizofrènia, trastorn bipolar i trastorn obsessivocompulsiu, entre d'altres. En medicina interna es troben la sensibilitat química, síndrome de fatiga crònica, lupus eritematós sistèmic i fibromiàlgia. Quant a les al·lèrgies, hi ha la dermatitis.
A l'àmbit de la nefrologia s'admeten el trasplantament de ronyó i la insuficiència renal crònica. Per la seva banda, en pneumologia es valoren l'apnea del son, malalties provocades per l'amiant, sarcoïdosi, malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), emfisemes i asma professional o ocupacional.
Les malalties neurològiques entre les més freqüents
A l'apartat de neurologia, la classificació de malalties també és força nombrosa i entre elles hi ha: Alzheimer, demència, ictus, esclerosi múltiple, migranyes, síndrome de Lambert, neuropatia perifèrica, traumatismes cranioencefàlics o síndrome d'Arnold-Chiari.
Quant a l'oftalmologia, les patologies que solen ser més habituals a l'hora de concedir la pensió són les següents: pèrdua de visió, glaucoma, neuropatia òptica o despreniment de retina.
Pel que fa a reumatologia, hi trobem: fatiga crònica, fibromiàlgia, malaltia de Behçet, artritis reumatoide o espondilitis anquilosant. En traumatologia s'hi inclouen: hèrnia cervical; lumbàlgia; síndrome de la cauda equina; i patologies de gravetat a la mà, a l'espatlla, al maluc, al colze o als peus.
A l'apartat de l'oncologia, les malalties que més es tenen en consideració són el càncer de mama, de pulmó i el de recte. Per la seva banda, en otorrinolaringologia es troben la síndrome de Ménière i hipoacúsia.
