El secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, Amand Calderó, ha informat aquest dijous, 14 de gener, que les juntes de tractament de les presons de Wad-ras, Lledoners i Puig de les Basses, on es troben els presos de l'1-O, han estat classificats en el tercer grau penitenciari a l'espera que ho avali la Conselleria de Justícia. El tercer grau implica el compliment de la pena en règim de semillibertat, és a dir, que els presos podrien passar el dia fora dels centres penitenciaris i tornar-hi només per passar-hi les nits de dilluns a dijous.
Les juntes de tractament basen la seva decisió en el fet que ha transcorregut mig any més des de la darrera classificació, tombada pel Suprem, i que tots els condemnats hauran complert, en qüestió de dies, un quart de la condemna que tenen imposada. A més, tal com ha explicat Calderó, creuen que «la presó no és un lloc per al càstig ni per a la venjança, sinó per a la rehabilitació, es pensi com es pensi».
Els presos, de nou en tercer grau, que ja se'ls va revocar l'any passat
Els empresonats pel procés ja van gaudir durant els mesos de juny i juliol del tercer grau, fins que el Tribunal Suprem va revocar-lo. Carme Forcadell i Dolors Bassa el van mantenir durant més mesos, fins el desembre passat, perquè els seus jutges penitenciaris no el van suspendre de manera cautelar fins a la decisió definitiva de l'alt tribunal, com sí que va passar en el cas dels homes presos pel procés, als quals se'ls va acabar aquest tercer grau a finals de juliol. Ara, a l'espera del que decideixi Justícia, recuperarien aquest tercer grau.
Caldrà veure si, en cas que sigui ratificat, el Tribunal Suprem torna a suspendre aquesta mesura que, novament, han pres per unanimitat les juntes de tractament dels centres penitenciaris del Puig de les Basses, on hi ha interna Dolors Bassa; Wad-ras, on es troba Carme Forcadell; i Lledoners, on hi ha tancats Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull.
De moment, serà la Conselleria de Justícia, en mans d'ERC, qui haurà d'aprovar la mesura que proposen les juntes de tractament. Tindran dos mesos de termini per fer-ho, cosa que podria permetre que, en cas que es mantinguessin les eleccions del 14 de febrer, els presos poguessin prendre part de la campanya electoral. Un cop Justícia doni el seu vistiplau, encara caldrà la ratificació de la decisió per part del jutge de vigilància penitenciària. Si es produeix, els presos gaudiran del règim de semillibertat i la Fiscalia podrà recórrer la decisió, cosa que probablement farà. El més probable, doncs, és que el Suprem s'haurà de pronunciar de nou en qüestió de mesos.