Ramon Serrano, un barceloní de 47 anys, va presenciar el 17 d'agost del 2017 el descens per la Rambla de Barcelona de la furgoneta blanca que va dur a terme l'atropellament massiu, i dos anys després de l'atemptat encara té por quan veu un vehicle semblant a la zona: «Veig una furgoneta i tremolo».
Serrano ha recordat, el dia que va tenir lloc l'atac pujava per l'avinguda en autobús i, passat el mosaic de Joan Miró, va veure «un gest d'una parella» que li va cridar l'atenció. «El noi va estirar la noia del braç i, en dècimes de segon, va ser quan vaig veure baixar la furgoneta pel mig de la Rambla», ha explicat, i ha rememorat les víctimes i les destrosses que va deixar el vehicle al seu pas.
Serrano, en presenciar els fets, va baixar de l'autobús per ajudar els ferits. La primera víctima que va socórrer va ser una dona que tenia una ferida al cap: «Jo aparec en un vídeo amb samarreta i després sense ella perquè amb aquesta li estic tapant el cap a la noia».
La seva parella treballa actualment al mercat de la Boqueria, prop del punt en el qual es va parar la furgoneta de l'atemptat. Així mateix, assegura que recentment la va anar a buscar a la feina i va veure una furgoneta semblant: «Em vaig bloquejar, em va agafar com un atac de pànic i em vaig bloquejar. Em vaig quedar aturat, no podia caminar ni endavant ni enrere, fins que la meva dona em va veure». Serrano ha assegurat que, fins dues setmanes després dels fets, va tenir dificultats per menjar i dormir: «Són coses que el cos no assimila».
Una tramitació fora de termini
Una associació de veïns li va recomanar trucar als psicòlegs de l'Ajuntament, amb els quals va fer tres sessions la tardor del 2017, i després la Unitat d'Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (Uavat) va contactar amb ell el gener del 2019. L'entitat li va explicar els tràmits necessaris per ser reconegut com a víctima tot i que «ja estava fora de termini per entregar qualsevol document».
Des del ministeri d'Interior van respondre a la seva petició dient que les sol·licituds han de cursar-se en el termini màxim d'un any des que es van produir els danys, per la qual cosa en el cas de Serrano la reclamació era extemporània i es va inadmetre a tràmit «sense entrar a conèixer el fons de l'assumpte».
Els testimonis del terrorisme poden patir greus cicatrius mentals
L'assessor de la Uavat --i supervivent de l'atemptat d'ETA a l'Hipercor--, Robert Manrique, ha explicat que el cas de Serrano no és l'únic que porta l'entitat. «Hi ha molta gent que són testimonis presencials, és a dir, no tenen ni una rascada al genoll, però sí que, amb el pas del temps, desgraciadament poden desenvolupar una greu cicatriu mental», ha lamentat Manrique. En la mateixa línia, ha criticat que, en casos com el de Serrano, l'Administració respongui que no és possible valorar expedients «perquè han arribat fora de termini».
Manrique, paral·lelament, ha demanat empatia i sensibilitat i ha afegit que la llei estableix que s'ha d'informar les víctimes. Així mateix, l'assessor assegura que per fer-ho «primer s'ha de conèixer la víctima» i que per conèixer-la, se l'ha de buscar. Fonts oficials del ministeri d'Interior descarten valorar casos particulars. No obstant això, han expressat respecte als testimonis, afectats i víctimes de l'atemptat assegurant, per la seva banda, que es va seguir la llei en tots els procediments.
En els atacs terroristes que van tenir lloc a Barcelona i Cambrils el 17 d'agost van morir 17 persones i 137 van resultar ferides. Interior ha tramitat 549 expedients, dels quals, dos anys després, se n'han resolt el 74%.
La directora general de Suport a les Víctimes del Terrorisme, Sonia Ramos, també va explicar que els testimonis amb seqüeles no són reconeguts per la llei com a víctimes amb dret a indemnització econòmica, tot i que sí que poden rebre ajuda psicològica o donar-se de baixa per malaltia.