Actualment, hi ha tota mena de relats esgarrifosos que ens acompanyen durant tots aquests mesos de la pandèmia de la Covid-19 que, com a dada significativa, aquest dijous 21 de gener va deixar una xifra rècord de 404 defuncions a Espanya en les darreres 24 hores. Una d'aquestes històries tristes és la de Marta Justicia, una professora de Jaén resident a Granada, que ha publicat una carta de manera pública amb la qual desitja «que la gent es conscienciï» dels riscos que suposen les trobades familiars.
«Hola, sóc Marta, la noia de la foto, però no, no sóc infermera ni estic atenent un pacient. Sóc una filla acomiadant-se de la seva mare dues hores abans de morir». Així comença la carta d'aquesta mestra de Llengua i Literatura en un institut. El seu objectiu amb aquest text és «almenys, salvar una vida. Ho vull fer per la meva mare», confessa Marta, que viu a Granada des dels 18 anys i que ha patit dins de la seva família la part més dura de la Covid-19.
La mare de Marta va morir per Covid després de 45 dies a l'UCI
La mare de la jove va morir el 19 de novembre de 2020, després d'estar 45 dies a l'UCI a l'hospital d'Úbeda, tot i que tota la seva família va prendre les mesures corresponents per no contagiar-se del coronavirus. «Des de febrer, vaig ser molt conscient d'això i vaig avisar als meus pares. Vaig tenir un procés de conscienciació al meu entorn brutal. Durant el confinament, només sortia una vegada a la setmana, per treure la brossa. Les compres les fèiem en línia i ho desinfectàvem tot», apuntava a la carta.
Els pares de la professora no van sortir de la casa de Quesada, a la Serra de Cazorla, i només tenien contacte amb el germà de Marta, qui feia la compra. Tot semblava controlat fins que un dia a finals de setembre va començar un malson per la família de Marta.
La visita inesperada que va ficar el virus a casa
«El 26 de setembre, vaig trucar a la meva mare. Parlava amb ella cada dia de la meva vida. Em va dir que estava amb una amiga i vaig pensar: que cony fa allà la teva amiga?», explica. Aquesta visita inesperada i innocent va permetre ficar el virus a casa. El pare de Marta, malalt crònic i imnunodepressiu des de fa dècades, va ser la preocupació més gran de la jove, però per sort va passar la Covid-19 sense símptomes. El pitjor va ser per la seva mare, que es va contagiar i va perdre la vida als 69 anys i sense patologies prèvies. «Perquè veiem el que és aquest monstre, que això no és un jove», explica a la carta Marta.
«Es va contagiar un dissabte a la nit i el dilluns estava força malament. La primera setmana, va estar al camp i els metges del poble la van assistir telefònicament», narra. Preguntant a la farmacèutica, Marta va acabar comprant un pulsioxímetre, per adonar-se que el nivell d'oxigen a la sang de la seva mare era molt baix. A partir de llavors, va parlar amb un amic sanitari i li va contestar de manera taxativa: «A Úbeda, ràpid!».
L'objectiu de Marta Justicia amb la carta de record a la seva mare
La mare de Marta va ingressar a l'UCI, «però va arribar força malament. Tot i això, va estar 45 dies lluitant, que han estat un calvari, sense cap mena de dubte. De vegades, penso que si el final era morir, tant de bo hagués estat abans, perquè aquests 45 dies no els hi desitjo a ningú. Han estat tan demolidors o més que la mort en si mateixa».
Ara, després de perdre a la seva mare, Marta vol conscienciar a la gent, advertint que és vital evitar les reunions familiars. «A la gent li és igual escoltar 10.000 morts que 50.000 perquè no ho pateix, no ho sent», opina, per assegurar que aquest text el va escriure «des del cor, indubtablement, però també volia que fos impactant per obrir els ulls a la gent. Encara som a temps de salvar vides. El que vull és que la gent es conscienciï, que la visita del teu millor amic, del teu fill o del teu germà pot tenir conseqüències molt greus».