Quim Torra, el president de la Generalitat, ha qualificat d’«intolerable» que es vulgui criminalitzar l'independentisme. En la seva primera intervenció al debat de política general, aquest dimecres al matí al Parlament, el cap del Govern també ha denunciat que s'acusi el moviment independentista de ser «rebel i terrorista», dos dies després de les detencions a nou membres dels CDR.
Torra ha demanat a l'Estat un referèndum «pactat, vinculant i reconegut», i ha preguntat a Espanya: «Què us fa por? Que no tingueu majoria?». Aquí, el cap del Govern ha instat l'Estat a acordar la votació: «Per què no ens feu callar uns quants anys amb un referèndum pactat, vinculant i reconegut com fan els països democràtics?».
Torra ha asseverat que no permetrà «mai» que es vulgui associar un moviment «radicalment democràtic» amb el terrorisme. El president ha insistit que l'independentisme ha estat, és i serà «pacífic i no violent», i que busca assolir el seu objectiu «sempre per mitjans democràtics».
«Què us fa por?» ha preguntat als diputats de l'oposició
Aplaudit pels diputats de JxCat i ERC, el cap del Govern ha demanat als partits constitucionalistes que deixin el codi penal «fora» del Parlament. Torra els ha reclamat que siguin «valents» per defensar els seus arguments i que permetin que la ciutadania s'expressi amb «claredat» en una pregunta «directa» sobre la independència: «Què us fa por? Que no tingueu majoria? Si a totes les vostres intervencions dieu que l’independentisme no és majoritari! Aleshores, quin problema hi ha? Què s’amaga darrere la vostra por?», ha insistit.
El president també ha opinat que la democràcia espanyola «fa aigües», i que l'ús «irregular»d'articles constitucionals ha aconseguit suspendre institucions i governs «legítims». Així mateix, Torra ha afegit que la «repressió» és una pràctica «normalitzada i animada» per una part de la representació política, i que ara ja no hi ha «cap gran partit» d'àmbit espanyol que no avali l'aplicació del 155 per «castigar la democràcia a Catalunya».
El cap del Govern també s'ha referit a la repetició electoral a les corts espanyoles i a la «greu crisi constitucional» de l'Estat: «Quan algú em parli d’inestabilitat institucional a Catalunya m'arrencarà un ample somriure». Torra ha preguntat de forma retòrica qui té dificultats «reals» amb la cultura del pacte i l’acord. «Qui és que té al·lèrgia d’entendre’s amb aquell que és diferent?».
Ha assegurat que es deu al poble
Torra ha repetit que es deu «exclusivament» al Parlament i al poble, i que és en les eleccions o en els referèndums on cal assenyalar «el camí a seguir». «Respectar la voluntat popular hauria de ser la segona institució republicana. Com a president de Catalunya, el compliment del mandat de la voluntat popular és el principal deure que m’autoexigeixo», ha subratllat.
Finalment, Torra ha parlat del seu judici al TSJC, ajornat fins el 18 de novembre: «Ja és casualitat, oi, que decideixin ajornar-lo gairebé dos mesos després d’haver fet una cursa com s'ha vist poques vegades al TSJC -plena d’irregularitats i errors processals- per poder inhabilitar-me com més aviat millor? Ara no interessa que el meu judici es produeixi just abans de les eleccions? Quin escàndol i que trist tot plegat», ha conclòs.