Imatge d'una jaqueta amb un llaç vermell, símbol representatiu de l'VIH/SIDA

El tractament més adequat per la SIDA/VIH

La sida és incurable, però hi ha un tractament eficaç

L'erradicació del VIH en els pacients infectats no sembla possible amb els tractaments actuals. Per això, avui dia la sida es considera una malaltia incurable.


No obstant això, molts dels processos oportunistes que comprometen la vida dels pacients amb sida són eficaços. A més, l'administració de fàrmacs antiretrovirals ha permès allargar considerablement la supervivència dels subjectes seropositius, de manera que la malaltia s'ha convertit en un procés crònic.


El primer objectiu del tractament és reduir al màxim la multiplicació del VIH. El segon objectiu, que es deriva del primer, és permetre que el sistema immune es reconstitueixi i, d'aquesta manera, millorar l'evolució de les diferents complicacions infeccioses i neoplàsiques que presenten els pacients amb sida i millor encara, evitar-les.


Des de 1997 es disposa de medicaments antiretrovirals comercialitzats que pertanyen a diverses famílies químiques diferents i que són capaces d'atacar al VIH en quatre moments diferents de la seva reproducció.


Amb això es pot reduir al mínim possible la capacitat del VIH per a multiplicar-se (obtenir càrregues virals plasmàtiques per sota del límit de detecció dels mètodes de laboratori habituals) durant períodes de temps tan prolongats com sigui possible.


Això es tradueix en un retard significatiu de l'evolució clínica i una important disminució de la mortalitat. Al mateix temps, s'evita la selecció de resistències als fàrmacs.


El primer tractament contra la sida és el més eficaç

Foto d'una dona vestida de personal sanitari.
El primer tractament del VIH és el més eficaç. | Getty Images
 

La situació clínica més freqüent és la de tractar pacients amb una infecció crònica per VIH. El primer tractament és el més eficaç, per la qual cosa el pacient l'ha de dur a terme correctament. Es recomana fer servir una combinació de tres medicaments.


La resposta al tractament es controla, bàsicament, mesurant la càrrega viral de plasma, ja que els canvis de la virèmia plasmàtica són ràpids i tenen lloc en uns dies, unes setmanes o, fins i tot, mesos abans que els canvis immunològics o clínics.


Pel que fa als pacients no tractats prèviament que reben teràpia triple, després de quatre setmanes, la càrrega viral ha d'haver disminuït de manera important (una reducció de deu vegades com a mínim).


Després de tres o quatre mesos, la càrrega viral ha de ser menor de 200- 500 còpies/ml i, després de quatre o sis mesos, ha de ser inferior a 20-50 còpies/ml (indetectable). Si quan ja ha transcorregut tot aquest temps la virèmia és detectable, o si després de ser indetectable puja per sobre de les 500 còpies/ml, s'ha de considerar un fracàs virològic i cal plantejar-se un canvi de tractament.


Una càrrega viral menor de 20-50 còpies/ml augura que la resposta terapèutica serà duradora, mentre l'adherència a la medicació prescrita sigui bona. Aquests objectius virològics s'aconsegueixen també en els pacients que reben segones o posteriors alternatives terapèutiques a causa de resistències o per intolerància a la medicació.