La posició boca avall millora l'evolució dels pacients amb Covid-19 que reben oxigenoteràpia d'alt flux, un tractament que s'aplica quan pateixen insuficiència respiratòria greu. Així ho demostra un assaig clínic en què han participat més de quaranta centres de sis països, entre els quals hi ha l'Hospital Vall d'Hebron i l'Hospital del Mar. Els resultats de la investigació es publiquen aquest mateix dimarts 24 d'agost a la revista 'The Lancet Respiratory Medicine'.
Fa més de deu anys que es coneix el benefici de col·locar els pacients intubats a les UCI en decúbit pron —boca avall—, però fins ara no existia evidència científica de l'eficàcia de la tècnica en els no intubats. En concret, l'oxigenoteràpia d'alt flux que reben els pacients objecte de l'estudi és l'administració d'oxigen sense intubació a causa del seu dèficit.
Una eina que «cal incorporar a la rutina mèdica»: Beneficis per al pacient i també col·lectius
L'estudi, coordinat per la universitat francesa de Tours, conclou que la mesura és segura, senzilla i que no té cap cost, de manera que té un impacte clínic directe. De fet, el decúbit pron presenta molts beneficis, tot i que també riscos, i és considerada un tractament, tal com ho seria l'aplicació d'un medicament. Aquest estudi és el primer que fa una recerca àmplia sobre beneficis del canvi de posició en pacients desperts i que no necessiten un respirador, és a dir, que respiren espontàniament per si mateixos però ajudats.
El coordinador mèdic de l'UCI de Vall d'Hebron i un dels investigadors del treball, el doctor Oriol Roca, destaca que la tècnica, que si més no, cal fer amb quatre professionals, és «senzilla, sense cap cost i efectiva». De boca terrosa, el pulmó funciona millor, s'infla de manera més homogènia i està sotmès a menys estrès, segons explica. A més, evitar la intubació redueix el risc de patir complicacions per aquesta causa.
La tècnica també implica un benefici col·lectiu, ja que implica directament tenir menys demanda i necessitat d'ús de respiradors, un dels equipaments, precisament, de què es té menys disponibilitat en molts països. En la primera onada de la pandèmia del coronavirus, una de les angoixes dels professionals de la sanitat a Catalunya va ser poder garantir la disponibilitat de respiradors als pacients.
En aquest sentit, «el benefici és doble: per al pacient i també per a la resta de pacients», segons el doctor Roca. Per això, vistos els resultats, els investigadors proposen un canvi en la pràctica clínica actual que permeti incorporar aquest tractament com a part de la rutina mèdica per als pacients amb Covid-19 que tenen insuficiència respiratòria aguda i que, per tant, necessitin oxigenoteràpia d'alt flux.
Menys mortalitat en els pacients posicionats en decúbit pron
A l'assaig han participat 1.126 pacients ingressats entre el mes d'abril del 2020 i el gener del 2021. La meitat formaven part del grup control i se'ls va tractar amb el protocol habitual. L'altra meitat es va incloure en el grup experimental i se'ls va col·locar en decúbit pron durant almenys una hora al dia, en un mínim de dues sessions de trenta minuts, i amb una mitjana de cinc hores diàries.
Al grup control, el 46% dels pacients van necessitar intubació o van tenir un pronòstic fatal fins a 28 dies després de la inclusió a l'estudi. Aquest percentatge es va reduir fins al 40% entre els pacients del grup experimental, que havien passat un temps en decúbit pron. A més, tots els indicadors de respiració van millorar sobre manera durant la primera sessió, de tres hores de mitjana. La millora es va mantenir en retornar a posició supina —de cara amunt—.
El 17% dels pacients que van estar en decúbit pron durant almenys vuit hores diàries van acabar en intubació o morint, per un 48% en els que van passar menys d'aquest temps. Els investigadors apunten que hi podria haver una relació entre la quantitat d'hores posicionats en decúbit pron i la millora del pronòstic clínic.
El vessant internacional i multicèntric de l'estudi durant un període llarg ha permès obtenir resultats de manera ràpida i comprovar l'eficàcia del decúbit pron durant diverses onades de la Covid-19 en diferents països. Espanya, França, Canadà, Mèxic, Irlanda i els Estats Units han estat els països participants.