El Tribunal de Comptes reclama 5,4 milions d’euros a quaranta alts càrrecs del Govern de la Generalitat d’Artur Mas i Carles Puigdemont. La quantitat fa referència a les presumptes despeses irregulars per promocionar el procés independentista que va fer el govern en l’acció exterior entre els anys 2011 i 2017.
El document és una acta de liquidació provisional, que imposa una fiança, en concret, de 5,1 milions. La resta, són 271.723 euros d’interessos. Quan l’import sigui entregat, es tancarà la instrucció i s’abordarà un procediment judicial en què s’acabarà decidint quina serà la multa definitiva.
La fiança s’entregarà en proporció a les responsabilitats dels càrrecs polítics
Les defenses dels investigats, antics i actuals alts càrrecs de la Generalitat, han rebut aquest dimarts al matí la notificació. El document és un informe de més de 500 pàgines en què el tribunal desglossa les xifres econòmiques i les partides on foren gastades.
Les despeses que el tribunal considera indegudes són diverses: els viatges a l’exterior dels presidents i els consellers, les activitats d’acció exterior i dirigides a la Unió Europea, les delegacions del Govern a l’estranger, la promoció del procés sobiranista i el Diplocat.
Totes les xifres han estat atribuïdes a cadascun dels dirigents polítics, segons la seva funció i responsabilitat, per tal que les compensin. Seran fiances solidàries, que s’hauran de pagar entre els diversos càrrecs.
Prop de tres milions d’euros per a l’executiu Mas-Mas-Colell; 1,9 milions per a Puigdemont i Junqueras
A l’expresident de la GeneralitatArtur Mas i qui fou el seu conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, se’ls reclama un màxim de 2,8 milions d’euros. Per altra banda, a Carles Puigdemont se li reclama una fiança solidària d’1.932.323 euros que haurà de rescabalar amb el seu vicepresident econòmic, Oriol Junqueras.
Les quantitats també afecten alguns dels condemnats i posteriorment indultats pel procés independentista, com Jordi Turull i Raül Romeva. Però a la llista també hi figuren noms com Francesc Homs o Neus Munté i una llarga llista de càrrecs intermedis: secretaris generals, delegats i interventors. De fet, entre els 41 càrrecs hi ha Maryse Olivé, delegada del Govern a França, traspassada el 2017. El Tribunal de Comptes obliga la seva filla a pagar la fiança.
A banda, entre altres, es reclamen 317.000 euros als presidents i els consellers pels viatges a l’estranger, i 205.081 per les activitats en les delegacions. A aquestes també se’ls atribueix 261.581 euros d’irregularitats, 151.430 per pagaments injustificats i 149.564 per serveis d’assessorament, a més d’altres despeses de menys gruix.
Tan sols tres hores per a llegir la instància i deu minuts per a presentar al·legacions
A l’espera de conèixer la xifra definitiva que s’haurà d’entregar, el Govern ja avançat que avalarà a totes les persones que actualment formen part de l’executiu. Però en qualsevol cas, aquest matí els representants dels polítics han tingut tres hores per llegir el mig miler de pàgines i deu minuts per a fer al·legacions.
Deu minuts per a cada advocat, independentment del nombre de persones a qui representi, i no pas per representat. Un fet, aquest, que Francesc Homs, advocat i afectat, ha considerat «escandalós» i mostra de la politització que nega aquest tribunal, controlat pel Partit Popular.
El Tribunal de Comptes: aliè a l’estructura judicial de l’Estat, polititzat, pota dels tribunals penals
El Tribunal de Comptes no és un tribunal com a tal, donat el fet que no és dins el Consell General del Poder Judicial. Per tant, no forma part de l’estructura judicial de l’Estat. A més, els seus consellers són escollits pel Partit Popular i el PSOE i, de fet, el primer és qui en controla la majoria i bloqueja la renovació.
L’absolució de l’exalcaldessa de Madrid, Ana Botella, tal com assenyala el diari ‘Ara’, o la persecució reiterada del procés, són mostres de la falta d’independència del tribunal. De fet, el Tribunal Suprem, el tribunal homòleg portuguès i la mateixa plantilla ho han denunciat.
La funció del tribunal és fiscalitzar la correcta actuació de les administracions públiques i els partits polítics quant a comptabilitat i pressupost. Però en aquest sentit, és polèmica la seva competència d’enjudiciament, que segueix la jurisdicció penal i la contenciosa administrativa.
El mateix Tribunal de Comptes ha explicat que la instrucció parteix d’una petició de la Comissió Mixta Congrés-Senat de Relacions amb el Tribunal de Comptes, efectuada el desembre de 2017. La demanda era la fiscalització del destí dels recursos destinats per l’Estat a la política exterior per a Catalunya.
L’ens judicial va fer arribar l’avantprojecte a la part fiscalitzada, els governs de la Generalitat, i el va sotmetre a observacions dels membres del Ple del Tribunal de Comptes. Entre ells, hi ha el Fiscal Cap del Tribunal, dependent de la Fiscalia General de l’Estat.
Tant aquesta com l’Advocacia de l’Estat van comunicar al Tribunal els indicis de responsabilitat per tal que aquest fixés els fets, l’import i els responsables de les despeses en acció exterior.