Cuixart, Junqueras, Romeva i Turull sortint de la presó durant l'etapa en què tenien el tercer grau.

El Tribunal Suprem no avalarà la concessió del tercer grau anticipat als presos de l'1-O

Aquest dijous va fer una primera reunió de deliberació

El Tribunal Suprem desactiva la semillibertat dels presos de l'1 d'octubre i, d'aquesta manera, no avalarà la concessió del tercer grau anticipat. Segons avança 'El Confidencial', després d'una reunió de deliberació feta aquest dijous s'ha decidit reprendre l'anàlisi dels recursos la setmana que ve sense que s'opti per ordenar de manera urgent la reactivació de la semillibertat. Apunten que en aquesta sessió s'han tractat quatre dels nous casos de manera individualitzada i que la resta segueixin el mateix camí.

Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Joaquim Forn, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart només van poder gaudir del nou règim penitenciari de manera fugaç després de la suspensió per part del Ministeri Públic. D'altra banda, Carme Forcadell i Dolors Bassa es troben en una situació diferent perquè el jutge va mantenir el tercer grau. Per tot plegat, la Fiscalia ha presentat recursos contundents per tombar la flexibilització penitenciària que se'ls hi va concedir.

En aquest cas, tal com informen fonts jurídiques al citat mitjà, el Tribunal Suprem comparteix la postura de la Fiscalia que entén que la concessió del tercer grau és «excessiva i prematura» i la seva aplicació desactiva l'objectiu imposat per les penes de presó. Asseguren que l'aplicació del tercer grau ofereix una sensació «d'impunitat» i tampoc comparteixen l'altra via de semillibertat, aplicada a través del 100.2 del Reglament Penitenciari, perquè ho consideren un «tercer grau encobert».

 

Els arguments de la Fiscalia

Els recursos de la Fiscalia que es van presentar van detenir la semillibertat concedida a Carme Forcadell, a través del 100.2, critiquen la «política penitenciària» del Departament de Justícia. En el text, recordaven que el tercer grau suposa el «més alt nivell de llibertat» de la classificació penitenciària i requereix que l'intern estigui en condicions de fer vida en semillibertat i que s'hagin complert o «gairebé complert» tots els objectius de la pena, un fet que considera que no passa en el cas dels presos polítics.

La Fiscalia creu que la rehabilitació dels presos «ha fracassat» perquè mantenen «tots els dèficits que els van portar a delinquir», com la «manca de respecte a les lleis i als tribunals de justícia, creença d'un mandat superior del Parlament de Catalunya per sobre del mandat constitucional i de les advertències del Tribunal Constitucional, així com la creença de poder liderar la capacitat per interpretar la voluntat popular». Per tot plegat, la desactivació de la flexibilització suposaria deixar als presos de tornada total a la presó i una gran pressió al govern espanyol, que hauria de treballar altres vies com reforma el delicte de sedició i alleugerir la pena.