La sala segona del Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l'Audiència Nacional sobre la primera època del 'cas Gürtel' (1995-2005) i manté la condemna al PP per haver-se lucrat amb la trama. Concretament, el Suprem confirma la multa de 245.000 euros imposada al partit per haver participat a títol lucratiu per actes electorals que van ser sufragats per empreses del grup Correa a les localitats madrilenyes de Majadahonda i Pozuelo.
La sentència constata un enriquiment il·lícit en perjudici dels interessos de l'Estat. Tanmateix, estima parcialment el recurs del PP -sense efectes pràctics- i matisa les mencions a la caixa B del partit.
El tribunal veu «excessives» les afirmacions de la sentència de l'Audiència Nacional sobre la tècnica irregular perquè no es pot afirmar una responsabilitat penal sense acusació o defensa i recorda que el PP està implicat en el procés com a partícip a títol lucratiu la qual cosa pressuposa que no va participar ni coneixia el delicte.
A més, la sentència del Suprem confirma les penes de fins a 51 anys de presó del 'cas Gürtel' amb lleugers ajustos en les penes dels 29 acusats. També manté la responsabilitat civil a títol lucratiu d'Ana Mato i Gema Matamoros.
Els inicis de la trama 'Gürtel'
L'Audiència Nacional va dictar sentència el 17 de maig de 2018, en la qual va afirmar que en el judici, que es va celebrar durant una mica més d'un any, va quedar acreditat que entre 1999 i 2005, primera època de 'Gürtel', es va teixir entre el grup de Corretja i el PP una estructura de col·laboració estable i consistent.
Una xarxa que va consistir en la prestació de múltiples i continus serveis relatius a viatges i organització d'esdeveniments dins de la normal activitat d'aquest partit polític en les comunitats de Madrid i Castella i Lleó, l'ajuntament de la capital i dels municipis madrilenys de Majadahonda i Pozuelo de Alarcón i en la localitat malaguenya d'Estepona.