Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Els presos de Lledoners surten en tercer grau el 29 de gener de 2021.

El Tribunal Suprem s'oposa a la concessió de l'indult als presos independentistes

L'informe assegura que no hi ha raons de «justícia, equitat i utilitat pública per concedir la mesura de gràcia»

El Tribunal Suprem s'oposa a la concessió de qualsevol forma d'indult —sigui parcial o total— als 12 condemnats per la causa del procés perquè considera que no hi ha raons de «justícia, equitat i utilitat pública per concedir la mesura de gràcia». Així consta a l'informe preceptiu —però no vinculant— que ha fet públic aquest dimecres i que ha enviat al Ministeri de Justícia. Ara, el ministre Juan Carlos Campo haurà d'estudiar-ho i elaborar una proposta per ser debatuda al Consell de Ministres.

[predef]catalunya-diari-625[/predef]

Els magistrats del Suprem consideren que les penes imposades són proporcionals i destaquen que no hi ha «cap prova i indici de penediment». L'escrit considera que els arguments en què es basen les peticions d'indult «desenfoquen el sentit de l'indult perquè dibuixen una responsabilitat penal col·lectiva i a més pretenen que el govern corregeixi una sentència dictada pel Tribunal Suprem».

L'informe, del qual ha estat ponent el president de la sala penal del Suprem, Manuel Marchena, sosté que les raons per demanar l'indult perden justificació «quan es presenten com a presos polítics aquells que han estat autors d'una mobilització encaminada a subvertir unilateralment l'ordre constitucional». La sala penal afirma que «la constatació del fracàs dels fins de prevenció especial» els «obliga a rebutjar l'indult sol·licitat a favor dels condemnats».

El Suprem diu que els presos no han mostrat penediment

En el seu informe, el Suprem destaca que no existeix «la més mínima prova o el més dèbil indici de penediment» entre els presos independentistes. El tribunal argumenta que no s'albira «voluntat de retrobament amb l'ordre jurídic menyscabat pel delicte» i que, fins i tot, els condemnats han expressat «la seva voluntat de reincidir en l'atac als pilars de la convivència democràtica».

Marchena cita com a exemple Jordi Cuixart i la seva intenció de tornar-ho a fer. Per al tribunal, aquestes paraules són «la millor expressió de les raons per les quals l'indult es presenta com una solució inacceptable per l'anticipada extinció de la responsabilitat penal». El Suprem creu que expressen «una actitud antidemocràtica» perquè assumeix que «la mateixa consciència i el compromís social que cada ciutadà subscriu l'autoritzaria a esmicolar les bases de la convivència».

L'informe també esgrimeix la manca de resposta dels condemnats sobre la qüestió com a argument contrari a concedir-los. Segons el Suprem, els líders independentistes se situen «en els antípodes» de l'actitud esperable d'algú «que aspira a ser indultat d'acord amb els paràmetres perfilats normativament».

Condemna la crítica a la sentència

El Suprem també rebutja les crítiques a la sentència del procés que s'inclouen en les peticions d'indult i considera que els arguments de les peticions estan desenfocats. «Dibuixen una responsabilitat penal col·lectiva, solidària, compartida per un subjecte actiu plural que respondria a la denominació de 'presos del procés'». Segons l'informe, això entorpeix el raonament que justifica l'indult, que és una mesura de gràcia individual.

La sala penal nega que les penes siguin desproporcionades i defensa la condemna per sedició. «El que el fet provat de la nostra sentència declara —per més que lectures parcials o interessades reiterin el contrari— no és identificable amb el simple desbordament dels límits de l'ordre públic», afirmen. També remarca que la malversació ha d'anar acompanyada de penes greus de presó i veu improcedent indultar els condemnats per desobediència.

Els indults, protagonistes al Congrés dels Diputats

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que ahir obrir la porta a concedir els indults, ha insistit aquest dimecres davant el Congrés que adoptarà la decisió sobre els indults als presos independentistes pensant en la «convivència» dels espanyols, perquè «la Constitució estableix que hi ha un temps per al càstig i un temps per a la concòrdia».

Ho ha fet en resposta al líder de l'oposició, Pablo Casado, que ha acusat el president del govern espanyol d'haver «mentit» als espanyols per guanyar les eleccions i haver «traït la seva paraula, el codi ètic del PSOE, a dos informes de la Fiscalia, a la Constitució i a la igualtat dels espanyols». «El pagament que li demanen els independentistes serà la seva liquidació», ha advertit Casado.