El Tribunal Suprem ha posat en marxa la renovació de la Sala Penal amb l’objectiu principal de jutjar a Carles Puigdemont si finalment la justicia belga decideix entregar-lo. Així ho ha demanat el jutge instructor del cas 1-O, Pablo Llarena. Ara mateix s’estan buscant a tres nous magistrats, per cobrir tres baixes de jubilació, que hauran de ser assignats abans de desembre, segons recull 'La Vanguradia'. Després, l’Alt Tribunal disposarà de cinc jutges que no han intervingut a cap fase prèvia del procés, amb l’objectiu d’assegurar l’objectivitat del judici.
El fet de comptar amb jutges aliens al cas del procés assegurarà que no es troben «contaminats» pel seu criteri format a partir dels fets de l’1-O. Així, no seran els mateixos set magistrats que van assumir el judici celebrat al Suprem ni els mateixos de la Sala d’Apel·lacions. Els magistrats que seran baixa són Alberto Jorge Barreriro, Francisco Monterde i Luciano Varela.
Aquest últim haurà de romandre com a tal fins que es resolguin els incidents de nul·litat que les defenses plantejaran contra la sentència del procés. Els altres dos deixaran la seva feina a finals d’aquest any o, com a màxim, a principis de 2020.
Puigdemont, acusat de sedició i malversació
Manuel Marchena, president del tribunal que va jutjar l’1-O, ja va afirmar que, en cas d’haver de jutjar més casos del procés, la Sala Penal es veuria en una «posició difícil» a l’hora d'intervenir. Per ara, però, aquesta situació només es donaria en cas que Puigdemont o algún dels exconsellers Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig s'entreguessin. Ells tres són els pròxims objectius de l'euroordre de detenció que el jutge Llarena sol·licitarà en breus.
Puigdemont, però, continua sent el principal assenyalat pel Suprem. La raó és senzilla: ell era el màxim responsable de la Generalitat quan van succeir els fets que es jutgen. A més, en el seu dia, l’Alt Tribunal va considerar com «injustificades» les negatives de la justícia belga i alemanya per entregar l’expresident. El mateix dia que es va publicar la sentència, el Suprem va posar en marxa la nova euroordre de detenció contra Puigdemont. En aquest cas ja no estava acusat només de rebel·lió, sinó de sedició i malversació, tal com es va jutjar als antics membres del Govern.
La sentència, doncs, descarta una condemna pel delicte de rebel·lió i el Suprem creu que així existeixen més possibilitats que entreguin l’expresident. El Tribunal Superior de Schleswig-Holstein ja va denegar l’euroordre en el seu moment, argumentant que l’acusació de rebel·lió exagerava la transcendència dels fets ocorreguts a Catalunya.
Els jutges alemanys van equiparar la situació catalana amb les protestes que havien succeït a Alemanya amb la queixa de l’ampliació de l’aeroport de Frankfurt. Això no va agradar ni a la Fiscalia ni al Suprem, que es van mostrar descontents amb la comparació entre les mobilitzacions ciutadanes queixant-se d’una infraestructura amb els moviments massius catalans que volen separar-se de la resta del país.
Diversos jutges de l'Audiència Nacional han sol·licitat una plaça
És previsible que les places de la Sala Penal no tardin a renovar-se, ja que la llista de magistrats que volen accedir-hi és bastant àmplia. Per seleccionar els escollits, però, es necessitarà un acord entre progressistes i conservadors. Es necessita un mínim de 13 dels 21 membres del Consell per acceptar cada renovació, on 11 d’ells són conservadors.
Diversos membres de l’Audiència Nacional es troben a la llista per sol·licitar la plaça. Alguns exemples són Eloy Velasco, que va portar la causa del cèrcol al Parlament o la xarxa de corrupció Púnica, o Concha Espejel, que va presidir el judici sobre el cas Petroria, relacionat amb casos de corrupció a Barcelona. Ambdós professionals són de caràcter conservador.
En un perfil més central es troben el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús Barrientos, i la magistrada de l’Audiència Nacional, María Tardón. A l’esquerra judicial es presenta Clara Bayarri, fins fa poc jutgessa de l’Audiència Nacional i actualment al TSJ de València. José de Mata, que instrueix la causa sobre els Pujol, també és un candidat a cobrir les places de la Sala Penal. La llista augmentarà en els pròxims dies, ja que encara estan obertes les places, i en els pròxims mesos se sabrà quines seran les noves cares de la Sala Penal del Suprem i com es desenvolupen a l’hora de jutjar un cas tan llarg i complicat com és el del procés.