La guerra a Ucraïna no s'atura. Només el pas dels dies sembla minorar els efectes d'un conflicte que continua sumant víctimes a la llista. Ja s'han registrat milers de morts a tot el país.
L'últim fet denunciat per les Nacions Unides demostra la magnitud d'aquesta invasió. Han trobat els més de mil cadàvers a Butxa i a la resta de la regió de Kíev. I a això s'hi afegirien uns altres «milers» de morts a Mariúpol.
Així ho ha revelat Michelle Bachelet, l'alta comissionada de Drets Humans de l'ONU. Assegura que la situació és preocupant des del primer dia i la qualifica cim un escenari d'«horrors inimaginables».
En la intervenció que ha fet a la sessió especial del Consell de Drets Humans de l'organització, ha destacat «la magnitud dels homicidis il·legítims», en què inclou els «indicis d'execucions sumàries en zones del nord de Kíev». Considera que l'estat del país «és impactant».
L'ONU ha dut a terme una missió de vigilància a Ucraïna i ha localitzat els cossos sense vida de més de mil persones. La majoria havien estat executades.
Bachelet ha explicat que algunes d'aquestes víctimes «han mort a les hostilitats», però d'altres semblen haver estat «executades sumàriament». Hi ha hagut altres morts que s'han produït a causa de «l'estrès dels enfrontaments i la falta d'assistència mèdica».
Dels més de mil cadàvers que s'han trobat, 300 eren de persones que havien estat executades al nord de la capital. Michelle Bachelet creu que la llista de morts anirà creixent «a mesura que es tinguin més proves».
Alguns han mort en combat, però altres eren civils que intentaven fer tot el possible per sobreviure. L'alta comissionada de Drets Humans de l'ONU ha assenyalat que «els assassinats de civils sembla que són intencionats, duts a terme per franctiradors i soldats».
Un nombre important de persones han perdut la vida quan sortien dels refugis per a buscar aigua i aliments, o simplement quan travessaven la carretera. «Altres han sigut assassinats quan intentaven escapar-se», ha afegit la comissionada.
Les Nacions Unides tenen documentats 204 casos de desaparició forçosa, dels quals 169 són homes, 34, dones, i un és menor d'edat. Bachelet ha exposat que només hi ha una manera de «posar fi a les violacions», i és acabant amb les hostilitats. «L'objectiu principal ha de continuar sent aquest», assenyala.
En qualsevol cas, mentre segueixi l'enfrontament, «les dues parts han de donar instruccions clares als combatents perquè protegeixin els civils».
Rússia continua atacant
Els russos, mentrestant, continuen guanyant enemics. Recentment han amenaçat Finlàndia després que hagi comunicat que té intenció d'adherir-se a l'OTAN. El Kremlin ha anunciat «represàlies de caràcter militar-tècnic i d'altres tipus».
Sostenen que si s'uneix a l'Aliança Atlàntica provocarà «danys molt greus a les relacions bilaterals». Això els obligaria a prendre mesures per a contenir «les amenaces contra la seguretat de Rússia».
El govern de Putin insisteix que la manera de garantir la seguretat del seu país depèn de les autoritats i de la població. Per això recorden a Hèlsinki que «ha de ser conscient de la responsabilitat i de les conseqüències de fer aquest pas».
Consideren que l'ingrés de Finlàndia a l'Aliança suposaria «una violació directa de les obligacions legals internacionals d'aquest país». Sobretot, fan referència al Tractat de Pau de París de 1947.
Aquest acord fixa l'obligació dels països que en formen part de no participar en aliances ni en coalicions contra cap d'aquestes nacions. També els recorden una de les coses que es va acordar al Tractat del 1992, que estableix el deure d'abstenir-se en certes situacions polítiques.