En el tercer trimestre del 2019, a Espanya hi va haver 19,87 milions d’ocupats, en correspondència amb una taxa d’activitat del 58,72%. En el mateix període, 3,21 milions de persones d’ambdós sexes estaven aturats, el que corresponia a una taxa d’atur del 13,92%.
Si desglossem les dades de la població en atur per edats, trobem a homes i dones d’entre 16 i 19 anys (4%); 20 i 29 anys (24,6%); 30 i 39 anys (21%); 40 i 49 anys (24,2%); 50 i 59 anys (20,7%); 60 i 69 anys (5,4%) i amb 70 o més anys (poc més del 0%).
De totes les persones aturades a Espanya, l’11,4% tenia més de 50 a 54 anys, el 9,3% de 55 a 59, el 5,1% de 60 a 64 i el 0,3% de 65 a 69 anys.
Els homes i dones en atur entre els 50 i 59 anys van ser 666 600, un nombre amb molt significat simbòlic. Diabòlic, diríem. Sobretot, si pensen que trobar feina després dels 50 pot ser molt difícil: de fet, segons la Fundació Adecco, gairebé el 45% dels aturats de més de 55 anys pot estar més de 4 anys sense trobar una nova feina. Per aquest motiu, existeixen les prestacions i els subsidis per a la desocupació que, tot i ser necessaris, taponen el problema a curt termini sense resoldre’l.
Relació entre crisi i atur
Hi ha relació entre la crisi del 2008 i la discriminació d’edat en l’atur espanyol, sobretot després dels 50? Potser. No obstant això, tot i que les condicions del mercat laboral a Espanya i altres països europeus van empitjorar de manera considerable a partir del 2008, també és cert que hi ha dos factors que ja tenien impacte negatiu sobre el treball a Espanya abans de la crisi: la falta de flexibilitat laboral i la bretxa entre demanda i oferta de treball.
De cara a un llarg termini és necessària l’adopció d’un nou model competitiu que posi solucions a aquests problemes estructurals que ja teníem abans de la crisi financera del 2008.
El primer problema a resoldre és la rigidesa laboral. Com recorda al seu llibre Stephane Garelli, professor de l’IMD de Lausana, el mercat laboral de l’Europa continental és rígid en comparació amb altres mercats laborals com el dels Estats Units. Per exemple, ja abans del 2008, el 45% de les persones en atur a Europa trigava més d’un any en trobar un nou treball, mentre que en els Estats Units només necessitaven sis setmanes.
Solució a la rigidesa laboral
En els últims dos segles, els països més competitius han trobat amb èxit una solució a la rigidesa laboral que en certa manera podria ser introduïda també a Espanya: l’adopció del model de competitivitat anglosaxona, flexible, internacional i innovador en les relacions i els drets laborals.
D’altra banda, hi ha un problema relacionat amb la formació. Segons els Informes de Carències en Capacitats d’Udemy, cada vegada més els espanyols han anat creient que existeixen unes carències en les capacitats dels demandants de treball contra l’oferta de treball pels treballadors. Per aquestes raons, recorda Garelli, ja en 2004, que abans de la crisi global, l’economia espanyola emprava solament el 40% de la població, enfront del 47% als Estats Units i al 57% a Suïssa, amb taxes de desocupació de l’11% a Espanya, del 4,4% a Suïssa i del 5,5% als Estats Units.
El 2018, el 73% dels espanyols enquestats per Udemy pensava que sí que hi havia carències a Espanya i el 62% creia que aquestes l’afectaven negativament a l’hora de trobar feina. Els mateixos percentatges, per exemple, van ser respectivament del 79% i el 70% a Portugal, i del 93% i 49% a França.
A quins sectors poden treballar els aturats a Espanya? Segons les últimes enquestes de l’Observatori de les Ocupacions del Servei Públic del Treball Estatal, el desembre del 2019 el nombre de persones no ocupades i demandants de treball (DENOS) va arribar als 3,39 milions de persones. S’ha de destacar que la majoria d’aquestes persones té més de 45 anys. És rellevant el fet que el 68,15% del total dels demandants (2,31 milions) té capacitats en el sector dels serveis. La resta de les dades indica que gairebé 200 000 persones arriben de l’agricultura i al voltant de 900 000 arriben de manera uniforme de la indústria, de la construcció o no han tingut treball previ.
Sense acabar l’educació secundària
Segons l’INE, només 1,67 milions d’aturats en 2018 havien finalitzat l’educació secundària superior i, entre ells, els de 55 anys i més eren tan sols 183 700, educats sobretot en la formació general, els negocis, l’administració i el dret, i en formació tècnica com mecànica i electrònica. Destaca que la població espanyola adulta resulta entre les menys formades d’Europa.
La carència de formació podria explicar l’atur, sobretot entre els majors de 50, en un món cada cop més integrat que està vivint la Quarta Revolució Industrial, caracteritzada per les noves tecnologies físiques, digitals i biològiques. Diversos treballs han estat relegats a canvis substancials a diferents indústries a causa dels avenços en la tecnologia de la informació i a les innovacions robòtiques: la intel·ligència artificial, l’edició de genomes, la realitat augmentada, la robòtica i la impremta 3D, més que els serveis i la indústria tradicionals, estan canviant els entorns econòmics i socials.
Per tal que augmentin la flexibilitat laboral i l’ocupabilitat dels espanyols, és necessària una política educativa de llarg termini que condueixi a Espanya cap a la nova Revolució Industrial. Perquè els espanyols més joves trobin feina als 50 o més és necessària molta més formació en ciències, tecnologia i idiomes.
Aquesta notícia és una traducció de l’article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.