Troballa molt important la que s’ha fet al jaciment del Roc de les Orenetes, a Queralbs (Ripollès), on s’han recuperat prop d’un miler de restes de l’edat de Bronze de fa uns 3.000 anys. D’entre tots els fragments, destaquen especialment els d’una dotzena de nens de l’època que es troben en un estat «excepcional» de conservació, segons expressen els investigadors de l’Institut Català de Paleologia Humana i Evolució Social (IPHES), que han treballat en el terreny durant un mes.
En concret, d’entre les restes dels infants, destaquen, per exemple, mandíbules amb dents de llet en molt bon estat de conservació, inclús amb una dent permanent a la part interna, o una punta de fletxa de sílex. Aquesta troballa ha «sorprès» als investigadors de l’IPHES. «Fins i tot les restes més fràgils s'han conservat intactes i tots els elements del cos hi són; això indica que els cossos arribaven sencers a la cavitat», explica el codirector de la investigació, Carles Tornero.
Un jaciment descobert fa 40 anys
Tot i que la troballa s’hagi fet recentment, el cert és que fa 40 anys Eudald Carbonell va descobrir el jaciment, tot i que es va tapar la seva entrada fins a l’any passat, quan es va tornar a reobrir per iniciar les investigacions pertinents. Aquest punt es troba a uns 2.000 metres d’altura i és de molt difícil accés.
Per aquesta raó, la recuperació de les restes ha estat lenta i laboriosa i, segons apunten les primeres investigacions, els nostres avantpassats feien espai apartant les restes d’altres cossos abans de dipositar-ne un altre. D’aquesta manera, s’espera obtenir nova informació sobre ritus funeraris, ja que també han aparegut restes de ceràmica, collarets i puntes de fletxes. També s’espera saber més sobre patologies, condicions de vida i causes de la mort en aquella època.
La campanya al Roc de les Orenetes s'ha fet en paral·lel amb un altre jaciment a la zona, el que es coneix com la Bauma dels Fadrins, molt més antic (fa uns 9.000 anys) i de gran rellevància històrica. Hi van viure els últims caçadors i recol·lectors de la prehistòria a Catalunya, una etapa molt desconeguda encara. El jaciment es va descobrir l'any passat amb un primer sondeig que va treure a la llum restes vegetals i animals així com quars tallats que daten del 6.700 a.C. Tot plegat s’està duent a terme amb mesures excepcionals per la pandèmia de la COVID-19.