La Guàrdia Civil ha protagonitzat aquest dimecres, dia 28 d'octubre, una important operació policial que s'ha saldat amb 31 detinguts i que ha ocupat bona part de l'atenció meditàtica de la jornada —i que portarà molta cua en els propers dies. Una operació ordenada pel jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona que la Guàrdia Civil ha aprofitat per tornar a posar-se al focus amb escorcolls televisius i detencions mediàtiques, per un cas que no és nou, sinó que fa gairebé dos anys que s'investiga.
Una jornada, doncs, que era evitable però que té el seu origen en una conversa que demostraria les dificultats econòmiques per les quals ha passat Carles Puigdemont i la manera com des del seu entorn s'ha actuat per aconseguir finançament.
«Han vingut a veure un amic meu demanant-li 100.000 euros»
L'origen de la investigació que ha desencadenat les detencions fetes aquest dimecres, 28 d'octubre, es podria trobar en una conversa telefònica interceptada per la Guàrdia Civil, que es va produir el mes de juny de 2019. Hi intervenen Víctor Terradellas, president de la Fundació CATmón, que es troba sota la lupa judicial; i Miquel Casals, conegut exmembre de Terra Lliure i amic personal de Carles Puigdemont. En la conversa telefònica, Casals informa Terradellas que «no hi ha gaires diners, hi ha vida fins al setembre», en referència al finançament de l'exili de l'expresident de la Generalitat.
«Només et diré que han vingut a veure un amic meu demanant-li 100.000 euros», confessa Terradellas a Casals, que assenteix, sense sorprendre's, al que li explica el seu interlocutor. La mateixa Guàrdia Civil deixa entreveure en un informe que la persona que podria haver demanat els 100.000 euros seria Joan Puig, exdiputat d'ERC al Congrés, que pertany al cercle de més estricta confiança de Carles Puigdemont.
D'aquesta manera, doncs, s'intueix el mètode de finançament de l'estada de Carles Puigdemont a Bèlgica, mitjançant peticions a empresaris afins al procés i passant per serioses dificultats econòmiques que el van conduir a fer peticions d'aquesta mena. Una situació que s'hauria resolt en bona part a partir del mes de desembre de 2019, quan Puigdemont va poder prendre possessió com a eurodiputat i cobrar, amb efectes retroactius, els sous corresponents des de la seva elecció, el maig anterior.
La conversa, però, era del juny, i el jutge instructor de la causa l'ha considerat molt rellevant per al cas que ha provocat les 31 detencions d'aquest dimecres: el finançament presumptament irregular de l'exili de Puigdemont. La instrucció continua, però en les properes hores es podrien saber nous detalls sobre l'entramat empresarial que s'investiga i els caps del qual, aquest dimecres, han estat detinguts.