La setmana ha començat amb un cop als tribunals a la Zona de Baixes Emissions (ZBE) de Barcelona. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat l'ordenança de la ZBE de la capital catalana, que prohibeix als vehicles més antics entrar al perímetre delimitat entre les dues Rondes de la ciutat comtal. L'objectiu de la mesura és reduir la pol·lució atmosfèrica.
En aquest sentit, des de principis del 2020 els vehicles que no tenen cap mena d'etiqueta ambiental de la DGT no poden entrar a la ZBE de Barcelona, tot i que la pandèmia va retardar la seva aplicació fins a finals del 2020. Caldrà veure ara què passa amb les multes imposades des de l'entrada en vigor de l'ordenança municipal del consistori barceloní.
Cal destacar que el TSJC reconeix que la Unió Europea ha denunciat la qualitat de l'aire de Barcelona, alhora que no posa en qüestió que l'Ajuntament barceloní hagi d'intervenir, tot i considera que les mesures han de ser proporcionades.
El tribunal estima que l'ordenança de l'Ajuntament de Barcelona es va aprovar amb deficiències
La sentència del TSJC, que encara es pot recórrer, considera que l'ordenança municipal aprovada per l'Ajuntament de Barcelona el desembre del 2019 té deficiències en la seva elaboració. Així mateix, el text assegura que es va tirar endavant amb falta d'informes determinants i un excés en l'àmbit geogràfic d'aplicació i en el tipus de vehicles exclosos, entre d'altres.
En aquest sentit, el TSJC ha estimat sis recursos contra la ZBE presentats per una desena d'associacions, entre elles la Plataforma d'afectats per les restriccions circulatòries, l'Associació de famílies nombroses de Catalunya, així com els gremis de tallers de reparació de vehicles i de transportistes.
Les sis sentències del tribunal compten amb dos vots particulars, que es mostren partidaris de la decisió, tot i que ho fan amb arguments diferents.
«Hi ha vicis substancials en l'elaboració de la norma»
El tribunal especifica en la seva sentència que «la intensitat i abast general de les restriccions exigia que es complissin els requisits de motivació» establerts per la llei. El TSJC afegeix que s'havia de fer una valoració de «l'impacte de les mesures en el mercat i la competència, tant en l'àmbit del transport com en el dels negocis relacionats amb l'automoció de la ZBE».
En aquest sentit, els magistrats asseguren en el seu escrit que en l'expedient administratiu «no es fa una anàlisi suficient de les alternatives, ni de les conseqüències econòmiques, socials i sobre el mercat i la competència que produeixen les mesures, ni s'avaluen suficientment els costos i beneficis que implica el projecte de disposició pels seus destinataris, així com les càrregues administratives que suposa».
Així mateix, creuen que hi ha «vicis substancials en l'elaboració de la norma», ja que les memòries i informes utilitzats es basen en dades no actualitzades.
Fer servir el distintiu ambiental de la DGT és «un sistema rígid»
La sentència considera que el distintiu ambiental de la DGT per descartar els vehicles que poden circular per dins de la ZBE és un sistema «rígid» que no permet un «sistema alternatiu perquè els vehicles obtinguin o progressin en el distintiu ambiental». En aquest sentit, els magistrats consideren que l'ordenança no valora suficientment les conseqüències econòmiques de la regulació ni valora possibles mesures alternatives o menys restrictives.
A més, el TSJC creu que les moratòries i autoritzacions puntuals, deu a l'any, no estan prou justificades. Alhora, els jutges del TSJC consideren que les restriccions no son coherents, ja que s'apliquen a tota la ciutat de forma uniforme i no per cercles concèntrics.