El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) entra en joc en la selectivitat, un dia abans que comencin les proves, aquest dimarts a partir de les nou del matí. Ho ha fet obligant el Govern a facilitar els enunciats dels exàmens en català, castellà i aranès. Amb aquesta decisió, el TSJC estima així les mesures cautelars urgents demanades per l'Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya.
? Sala Contenciós Administratiu @tsj_cat resol mesures cautelars urgents sobre les #PAU2021 i resol:
— TSJCat (@tsj_cat) June 7, 2021
✔️ Els exàmens han d'estar disponibles en les tres llengües cooficials per tal que cada alumne pugui escollir, de forma individual, l'idioma que estimi
Aquesta entitat reclamava que s'oferissin d'entrada els exàmens en les tres llengües, a excepció dels enunciats dels de les matèries de llengua. La secció cinquena de la sala contenciosa administrativa estima aquesta petició i reclama suspendre el paràgraf tercer del punt 1.2.2 de les Instruccions sobre el funcionament dels Tribunals de les PAU.
Les instruccions contemplen que es repartiran els enunciats d'examen en català «i només si algun alumne ho demana, donar-li la versió en castellà i recuperar la versió en català». El text afegeix, a més, que a efectes estadístics cal fer constar quants se'n lliuren en castellà «sense identificar els alumnes».
L'administració no pot determinar la llengua dels enunciats de l'examen
El jutjat considera que l'elecció de la llengua dels enunciats de l'examen «no pot venir determinada per l'administració» i per això estima que estiguin disponibles en les tres llengües cooficials. Així mateix, estableix que s'ofereixi «de forma individual a l'alumne l'opció d'escollir-los en l'idioma oficial que estimi». La Generalitat disposa de tres dies per presentar al·legacions.
El tribunal considera que les Instruccions sobre el funcionament dels Tribunals de les PAU mencionen la possibilitat de tenir els enunciats en castellà «de forma residual» i oblida la possibilitat de l'aranès. Afegeix, a més, que la llengua oficial està configurada com un dret subjectiu: «El dret dels ciutadans a utilitzar l'idioma de la seva elecció i a relacionar-se amb els poders públics i l'administració imposant la seva opció i no a l'inrevés».
Per tot això, el TSJC defensa que s'ha de suspendre l'apartat 1.2.2 de les Instruccions «per mantenir el dret d'elecció». La sala fa referència a la sentència de l'Estatut per arribar al seu posicionament, ja que apunta que va establir que el català no pot tenir un ús preferent.