Han passat deu dies des que vam destapar el cas de l'entrenador d'atletisme de Cambrils i és el moment de recopilar i afegir la informació nova de què disposem des de llavors. Com anunciàvem en tancar el primer article, el refregador en sèrie de Cambrils va ser detingut i posteriorment deixat en llibertat amb càrrecs. Les mesures provisionals recollides en la interlocutòria judicial en la que vaig basar l'article, ordenen un allunyament durant un any de les presumptes víctimes —finalment les noies denunciants van ser 9, la meitat de les famílies que originalment es van reunir per parlar de com havien de procedir— i la prohibició que l'entrenador i president del Club Atletisme Cambrils s'acosti a les instal·lacions, que recordem són de titularitat municipal.
De moment, els moviments de l'alcalde i el seu cap de gabinet, el Sinistre Sociata Bonet, han estat cauts. No s'han significat en cap sentit sobre les relacions amb el club d'atletisme i l'entrenador —cosa lògica estant el cas tot just judicialitzat i pocs mesos abans de les eleccions locals— però han convocat les famílies de les víctimes denunciants a l'Ajuntament. Oliver Klein i el seu govern volen donar suport i, naturalment, intentar controlar els danys i que el merder no els esclati als morros al pitjor moment. Mentrestant, també hi ha hagut moviments al Club. La directiva ha dimitit en ple i han entrat nous membres. Això és un extrem opac, ja que no se sap gaire bé qui n'era abans —homes i dones de palla del president abusador P.F.B.— i tampoc qui se'n fa ara càrrec. El que sí que està contrastat és que la directiva entrant només ha convocat les famílies que es van mantenir al club quan la investigació ja s'havia iniciat i no han volgut denunciar per motius que se m'escapen.
Un altre rumor, no contrastat, afirma que en el canvi de directiva fantasma també s'haurien trobat irregularitats en la tresoreria del club. Ja seria gros que a sobre d'abusador de menors hagués fotut la mà a la caixa. Aquest punt, reitero, no està comprovat. Sobre la investigació: està en mans del jutjat d'instrucció n. 3 de Reus i d'una unitat especialitzada en violència de gènere dels Mossos d'Esquadra també de Reus, que ha proporcionat un advocat d'ofici a les víctimes. Tot i això, la família d'una de les denunciants ha contractat un altre advocat de cert prestigi —i fama de gos de presa— a Tarragona perquè doni suport a l'acusació. Aquest advocat ha estat el que ha rastrejat l'historial de denúncies de P.F.B. i ha aclarit a què es referia la interlocutòria quan deixava anar que hi havia un precedent de presumptes abusos del 2009. En parlarem més endavant.
Sobre els fets. Tot i que les primeres hores després de la publicació de l'article vaig rebre algun missatge dient-me el nom del porc i acusant-me d'enfonsar la vida d'aquest individu, no només ningú no ha pogut negar res sinó que s'han afegit més víctimes a la denúncia, fins al punt que segons les declarants l'entrenador hauria abusat de 'pràcticament totes' les noies del club amb edats compreses entre els 11 i els 16 anys (ha quedat contrastat que no li interessen ni els nois ni les nenes més petites). Moltes de les quals haurien abandonat el C.A. Cambrils per aquest motiu, sense dir res. El principal retret que se'm va fer —a banda de barrejar-hi l'alcalde, com si no tingués res a dir-hi— és que el ja famós exercici dels turmells no es feia d'amagat com vaig afirmar sinó amb el magatzem de material obert. Bé, això és fals. Encara que la porta estigués oberta, l'escenari del delicte estava completament ocult a la visió des de les pistes. A més a més, les nenes sabien perfectament que P.F.B. esperava l'oportunitat de quedar-se a soles amb una d'elles per programar l'exercici. Per a més inri, els pares que han continuat portant les nenes a atletisme mentre l'entrenador seguia exercint no han abandonat les instal·lacions en cap moment, no les devien tenir totes.
Continua sense aclarir-se el paper de l'ajudant E.L., l'agent de policia local. Segons ha explicat, ella també va ser víctima de l'exercici de fer turmells de jove, però ha continuat al costat de l'entrenador durant quinze anys, fins i tot formant part de la directiva d'on ara se suposa que ha plegat. E.L. va ser l'encarregada de traslladar la incomoditat de les nenes a l'entrenador pels refregaments, però no va tenir èxit i l'estirament conflictiu es va seguir fent. E.L. hauria explicat que a les nenes molestes que era un exercici completament normal i no es va preocupar fins que va saber de la primera reunió dels pares, on va acudir per veure que s'hi coïa. No consta que l'ajudant emprengués cap acció més dràstica després de la negativa de P.F. però, com relatava al primer article, es va oferir a declarar en contra quan va adonar-se que la denúncia era inevitable. Els Mossos no informen ni als atestats ni en les diligències judicials sobre si aquesta declaració s'ha prestat o no.
El periodista cambrilenc Andreu Dalmau ha publicat a Twitter les declaracions de dues de les víctimes no denunciants en anteriors etapes del club, entre les quals destaca la cruesa de la descripció dels abusos durant els quals P.F.B. estava “suat, empalmat i fent sorolls estranys”. Aquesta actitud coincideix amb el relat de la resta de noies. També queda clar l'agreujant del domini i el xantatge que exercia sobre les atletes, en clar abús de la seva posició de poder. “Si no feia aquest exercici no podria rendir bé”, declara, cosa que es traduïa en el fet que les noies que s'hi oposaven eren apartades de la competició. "Em feia fàstic, però hi havia molta manipulació", rebla.
Els abusos al Club d'Atletisme Cambrils haurien estat continuats des de com a mínim el 2011, però hi ha indicis que s'haurien donat des que P.F. va fer-se càrrec de la institució. Recordem que el suspecte era el president de l'entitat, que va apropiar-se gairebé en exclusiva de l'estadi municipal promogut per la patum local Josep Salceda i que l'Ajuntament no ha volgut o pogut tenir un control més exhaustiu de l'equipament. A més a més, P.F. és directiu i delegat territorial per Tarragona de la Federació Catalana d'Atletisme. Tant aquesta institució semiprivada com la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat continuen en un silenci més que eloqüent.
Gràcies a les comunicacions personals de suport i als missatges d'altres víctimes —que agraeixo especialment— he pogut saber, tanmateix, que els abusos no es limitaven a l'àmbit de l'esport, que tot i estar-hi dedicat en cos i ànima no era la seva feina nutrícia (altres testimonis parlen d'un alt nivell de vida, però ja he dit que el tema de la malversació de fons del club és una mera especulació). En tant que mestre de primària, d'educació física, els abusos a menors pel mateix mètode de refregament haurien començat fa aproximadament trenta anys. Un grup de dones exalumnes de l'escola d'aquella època, amb qui he pogut parlar, afirmen que no els ha estranyat gens el cas i que, davant el pas endavant de les atletes, han decidit presentar també denúncia, aprofitant que aquesta mena de delictes no prescriuen.
Amb les informacions que m'han fet arribar de primera mà més presumptes víctimes, també he pogut resseguir l'historial de centres educatius per on ha passat P.F.B. Provinent del col·legi Vedruna, hauria fet cap a l'escola Joan Ardèvol de Cambrils d'on n'hauria estat expulsat per la pressió dels pares però sense que els abusos fossin denunciats ni transcendissin. Ha estat en multitud d'escoles de Cambrils i rodalia. El cas que va ser denunciat el 2009 i que es menciona a l'auto present però que no va arribar a judici (no en sé les raons), hauria succeït en un centre del Vendrell. Com ja se sabia, els darrers anys tenia plaça interina —no ha superat mai les oposicions— a l'Escola Cambrils i el seu últim destí ha estat l'escola Miramar de Vila-seca, on ja li han dit, no se sap amb quin pretext legal o administratiu, que no cal que hi torni. El Departament d'Educació tampoc ha dit res oficialment.
És possible que hagi agafat una baixa temporal o permanent, perquè segons fonts pròximes al procés judicial, el refregador en sèrie de Cambrils, de seixanta anys, hauria al·legat en la seva defensa que té un tumor cerebral. Fet pel qual hauria estat deixat en llibertat provisional i que farà difícil que entri a presó si es demostren els greus i continuats abusos durant dècades de què se l'acusa.