La pandèmia del coronavirus ha convertit la fabricació de la vacuna en una cursa de fons. Totes les farmacèutiques volen crear el vaccí més efectiu amb la major brevetat possible.
La companyia biotecnològica Hipra, amb seu al municipi d'Amer, a la Selva, ha desenvolupat una vacuna contra la covid-19 amb un pronòstic molt favorable.
En els darrers mesos, s'ha estat investigant a fons l'efectivitat d'aquesta i s'ha provat el vaccí en un assaig clínic a 3.000 persones majors de 16 anys.
A l'espera de ser autoritzada
La ministra de Ciència, Diana Morant, ha afirmat aquest dilluns que la vacuna d'Hipra contra la covid-19 podria començar a comercialitzar-se a finals del mes de maig o principis del mes de juny.
Segons Morant, «Hipra és un exemple d'èxit de col·laboració público-privada i de reconversió d'una empresa líder en vacuna veterinària cap a la vacuna humana».
Ha recordat que el Ministeri de Ciència li ha destinat 18 milions, i actualment la vacuna es troba en fase de revisió contínua per part de l'Agènica Europea del Medicament.
Un procés accelerat pel que «podríem estar parlant d'una autorització per a la comercialització a finals del mes de maig o principis del mes de juny».
«Desitgem molt d'èxit a Hipra amb una vacuna que presenta molts avantatges respecte a les vacunes que ja ens han inoculat», ha dit en una entrevista a TV3.
Canvis en les condicions de contractació dels investigadors
La ministra de Ciència ha emplaçat aquest dilluns els centres de recerca a «canviar completament la cultura de la contractació» que tenien establerta fins ara.
Perquè «fins ara l'única fórmula que hi havia era demanar un projecte i segons aquest projecte contractar un determinat investigador en un contracte que durava com a màxim 4 anys».
Però «els equips d'investigació tenen capacitat de tornar a demanar finançament i d'allargar aquestes línies d'investigació més enllà d'aquests 3 o 4 anys que fins ara es contractaven els treballadors».
Es vol evitar la fuga de talents
Segons Morant «és un canvi de paradigma» que «dona estabilitat als investigadors».
A més, evita la fuga de talent, perquè «encadenar contractes de 3 i 4 anys no resol la vida de les persones» i cal «canviar de filosofia» amb el «nou contracte de la llei de la ciència».
Així, «amb una línia de finançament es pot anar allargant amb noves línies de finançament per donar estabilitat als grups de recerca i als investigadors que hi treballen».
La llei es va aprovar a febrer i es troba en tràmit parlamentari.