Aquesta darrera setmana les vacunes contra la Covid-19 han estat les protagonistes de l'actualitat informativa, generant un petit bri d'esperança a la greu situació que estem vivint. Segons els terminis actuals, està previst que a finals d'aquest any es comenci a vacunar el personal sanitari i la població més gran de 65 anys. Però existeix una base legal per obligar la gent a vacunar-se del coronavirus a Espanya?
La llei de bases de Sanitat Nacional de 1944 i la llei orgànica 3/1986 de mesures especials per la Salut Pública donen cobertura a una possible vacunació obligatòria de la Covid-19, encara que algunes juristes criden a introduir nous instruments per fer més efectiu el compliment.
Les provisions aprovades en el segle passat a Espanya per la diftèria i la verola, inclosa la possibilitat de declarar obligatòria la vacuna, facilita el camí legal perquè en el seu cas es pogués obligar a la vacunació, una mesura que si bé s'ajusta a Dret no és la més popular entre el col·lectiu sanitari per l'efecte «contraproduent» que pot comportar.
On diu concretament que vacunar-se hagi de ser obligatori?
L'advocat expert en temes de salut i professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), José Enrique Pérez Palaci, explica a 'EFE' que per començar es preveu el dret a la vida i la integritat física i la protecció de la salut tant a la Declaració Universal dels Drets Humans, com al Conveni europeu de drets humans i constitució de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).
A Espanya, el títol primer de la Constitució recull el dret a la vida i la integritat física (article 15) i a l'article 43 es desenvolupa que competeixi als poders públics organitzar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives i de les prestacions i serveis necessaris. Més enllà, a la llei 22/1980, que modifica la llei de bases de la sanitat de 1944, es preveu concretament que les vacunes contra la verola, diftèria i altres infeccions puguin ser declarades obligatòries pel govern espanyol.
«Les vacunacions contra la verola i la diftèria i contra les infeccions tífiques i paratífiques podran ser declarades obligatòries pel govern quan l'existència de casos repetitius d'aquestes malalties o l'estat epidèmic del moment o previsible es jutgi convenient», diu aquest precepte en el seu article únic. També segueix vigent un decret de l'any 1945 que va aprovar el reglament per la lluita de les malalties infeccioses que en el seu article 21 declara que podran ser obligatòries per tots els ciutadans espanyols les vacunes contra la diftèria i la verola, «sent sancionada la seva manca de realització».
Per aquest motiu, per juristes com Pérez Palaci, «per analogia» es podria declarar també obligatòria la vacuna per la pandèmia de la Covid-19. Si bé la llei de 2002 sobre autonomia del pacient apunta que la persona afectada pot acceptar o rebutjar algunes teràpies, aquest dret a decidir té algunes excepcions, principalment el risc a la salut pública.
Aquest risc està desenvolupat a la llei orgànica 3/1986, que en el seu article 2 declara la possibilitat que les autoritats prenguin qualsevol mesura necessària per preservar la salut pública. Pel jurista, el tema de la vacunació obligatòria és, finalment, la col·lisió de dos drets, el dret a la protecció de la salut, que preval en el cas d'una pandèmia com la Covid-19, i el dret a la intimitat i la privacitat.
«Ara bé, si la normativa existent pot causar certa confusió, també l'executiu i el legislatiu poden intervenir al respecte i modificar-la introduint articles pertinents tant al codi penal com en una nova llei orgànica o de modificació de la llei general de salut pública», assenyala.
Per la professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona (UB), Mar Aguilera, «més que declarar l'obligatorietat a la llei, serà clau establir quines són les conseqüències de la no vacunació». Aguilera indica que «és important deixar clar quines són les conseqüències i que aquestes siguin proporcionals», receptes que hauran de preveure i valorar múltiples casuístiques com «què passa si uns pares segueixen portant el seu fill sense vacunar de la Covid-19 a l'escola?».
Des del món sanitari, malgrat tot, insisteixen que no és el més apropiat declarar obligatòria la vacuna «perquè podria tenir efectes contraproduents», assegura la cap d'epidemiologia de l'hospital Vall d'Hebron de Barcelona. «Si obligues a la gent, aquests poden ser més reticents. Esperem arribar a cobertures de vacunació de la població altes sense haver d'arribar a l'obligatorietat», conclou la facultativa.