Importants avenços en el tractament del càncer de pàncrees i de mama en centres catalans, concretament a la Vall d’Hebron i a la Universitat de Girona. D’una banda, l’equip de l’hospital barcelonès ha aconseguit dur a terme una tècnica quirúrgica per a tumors d’aquesta classe que, fins ara, resultaven inoperables. De l’altra, un grup de recerca d’enginyers biomèdics de la UdG ha trobat una fórmula que permet aïllar les cèl·lules mare del càncer de mama més agressiu, i que implica utilitzar tècniques d’impressió 3D.
La radiofreqüència intraoperatòria, una solució contra el càncer de pàncrees
L’hospital Vall d’Hebron ha estat l’únic de tot l’Estat en formar part d’un assaig internacional que pretenia trobar una tècnica que permetés atacar els tumors de pàncrees, ja que avui dia un 80% d’aquest tipus de càncers són inoperables, i fins ara els pacients eren tractats amb «quimioteràpia de manera pal·liativa», explica el cap del Servei de Cirurgia Hepatobiliopancreàtica i Transplantaments d’aquest centre mèdic, Ramón Charco.
Finalment, les proves han permès descobrir que la radiofreqüència intraoperatòria és una tècnica efectiva en aquest tipus de malalties. De fet, aquesta fórmula ja es feia servir en altres classes de tumors, com poden ser els de pulmó, fetge o ronyó, però el cas del pàncrees és una mica més delicat, ja que normalment els tumors acostumen a estar molt a prop de zones vitals, fet que augmenta exponencialment el risc.
Un 40% dels pacients es podria beneficiar d’aquesta tècnica
I en què consisteix la radiofreqüència intraoperatòria? Doncs es tracta d’una tècnica mitjançant la qual introdueixen una agulla directament a la zona afectadapel tumor, i hi apliquen una temperatura que arriba fins als 80 graus, fent que les cèl·lules malignes siguin abrasades.
S’espera que en 3 o 4 anys estiguin disponibles els resultats definitius, fet que permetria que un 40% dels pacients afectats es beneficiessin d’aquesta tècnica innovadora.
La UdG aconsegueix aïllar cèl·lules mare del càncer de mama
Però la ciutat comtal no és l’única que està d’enhorabona. Un equip de recerca de la Universitat de Girona especialitzat en enginyeria biomèdica també ha aconseguit tota una fita que permet combatre de manera més efectiva un altre tipus de càncer, aquest cop de mama, i en un dels seus vessants més agressius.
Aquesta proesa ha estat possible gràcies a una tecnologia pionera en tot l’estat espanyol: la impressió 3D, la qual obre la porta a un nou món de recerca de fàrmacs i es basa a utilitzar petites matrius tridimensionals que permeten visualitzar millor les cèl·lules mare d’aquesta classe de tumor. Així, es poden localitzar les cèl·lules latents amb més facilitat i s’eviten, en gran mesura, les futures recaigudes que provoquen als pacients.
L’objectiu final és aïllar aquestes cèl·lules mare, identificar els marcadors responsables de la seva reproducció i, finalment, aconseguir eliminar-los. Els enginyers també esperen que aquesta recerca es pugui fer servir per a altres classes de càncer, concretament a un subtipus del de pulmó.
[predef]catalunya-diari-81[/predef]
Evitar les recaigudes, un dels objectius principals
Aquest important descobriment s’engloba en el projecte ONCOen3D, i se centra en un tipus de tumor que afecta, sobretot, persones joves, les quals es veuen obligades a sotmetre’s a tractaments de quimioteràpia o radioteràpia. El pitjor és que entre el 20 i el 30% de les pacients que aconsegueixen superar amb èxit el càncer de mama, acaben sent víctimes de recaigudes.
Teresa Puig, coordinadora de l’equip biomèdic que recull el mèrit del descobriment, explica que aquestes recaigudes tenen lloc «perquè hi ha cèl·lules mare que es mantenen latents», i acaben reproduint-se de nou o bé fan metàstasi amb altres òrgans. Afortunadament, trobar la manera d’aïllar-los fa possible que, posteriorment, aquestes cèl·lules es puguin «bombardejar» i eliminar-les.
La impressió 3D ha permès realitzar aquest descobriment
La fita ha estat possible gràcies a la tecnologia d’impressió 3D, la qual se sustenta en unes matrius compostes per materials biocompatibles, que permeten combinar paràmetres i ofereixen una millor visualització de les cèl·lules mare d’una mostra tumoral i aïllar-les. Malauradament, Puig explica que «encara no sabem com bombardejar-les», i afirma que encara queden anys d’investigació, tot i que ja tenen les seves primeres hipòtesis.
Amb tot, aquest descobriment «suposa un punt d’inici per estudiar» aquest tipus de cèl·lules, i s’espera que el mateix mètode es pugui fer servir per altres classesde càncer, especialment per un subtipus del de pulmó.
[predef]sorteig-cat-147[/predef]