Vanessa Fuentes afronta uns mesos d'incertesa d'ençà que el propietari del seu pis lloguer li va confirmar que haurà d'abandonar-la pròximament. Aquesta psicòloga de 38 anys va néixer amb paràlisi cerebral i viu amb la seva tieta paterna de 69 anys al barri de l'Eixample de Barcelona.
La seva família fa 53 anys que ocupa aquest habitatge de renda limitada. Van ser els seus avis, que van criar i tenir cura de Vanessa durant els seus primers anys, qui van signar el contracte. El problema amb el qual es troba ara és que com no va ser adoptada, segons recull 'La Vanguardia', no pot optar a una nova subrogació d'aquest contracte que finalitza el pròxim 10 de juliol de 2020, un cop acabi l'última pròrroga de dos anys, concedida a la seva tieta Joana.
Una dura vida al costat dels seus avis
Problemes en el part, van obligar a sotmetre la seva mare a una cesària d'urgència. Li va faltar oxigen durant uns minuts, fet que provocar una greu lesió cerebral que li suposa una greu afectació motora, concretament del 95%, que l'obliga a moure en cadira de rodes i necessitar l'assistència d'una altra persona en les tasques més bàsiques.
Els seus pares eren molt joves i van haver de ser Amparo i Salvador els qui assumissin el rol parental i maternal amb ella. Tot i les seves dificultats, amb 18 anys va aconseguir treure's el graduat escolar i uns anys després el seu títol universitari a la UOC.
Dificultats econòmiques per assumir un altre lloguer
La immobiliària Nordeste de Construcciones, arrendatària del pis, argumenta que, tot i conèixer la situació especial de la Vanessa, no poden fer res al respecte. Confirmen que només fan el que marca la llei, que la Vanessa i a la Joana ja no tenen cap dret sobre el pis i que els han explicat la situació amb temps perquè puguin buscar una nova llar.
Neboda i tieta veuen molt difícil trobar un pis assequible i que es pugui adaptar plenament a les seves necessitats, no només per bàsiques, sinó amb espai perquè la Vanessa tingui el seu despatx. Actualment el seu lloguer superava per poc els 500 euros i no es poden permetre una quota molt més alta amb el que guanyen. La Vanessa té una petita pensió de 600 que complementa amb un màxim de 2.500 euros anuals per les seves col·laboracions, si no la vol perdre. Amb només això, i la jubilació de la Joana, es fa difícil pagar un pis a més d'altres serveis, com una persona que les ajudi amb la seva vida diària.