Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Un metge recull mostres

Descobreixen què fa una de les variants de coronavirus: «La més preocupant»

La mutació genètica del patogen fa que la capacitat de reinfecció entre diferents soques del virus sigui possible

Un metge recull mostres
Continuen els estudis per saber més coses sobre el coronavirus   | EFE

Cada dia es coneixen nous factors que alteren l'espectre conegut sobre la pandèmia, el virus i com combatre'ls. En la majoria dels casos, les informacions aporten nous tractaments i permeten estar més preparats. En aquesta ocasió, però, la notícia no és la més positiva. Es tracta d'una informació que està vinculada a la variant sud-africana virus, de la qual s'ha donat a conèixer que té una capacitat de reinfecció més elevada que les seves predecessores.

Científics del Centre d'Investigació del Càncer Fred Hutchinson de Seattle, als EUA, han comprovat que una de les mutacions que pateix el patogen redueix la capacitat dels anticossos de localitzar i, per tant, actuar contra el virus a l'organisme. Aquesta informació contrasta amb la del seu «progenitor», la SARS-CoV-2, de qual s'estableix una permanència d'anticossos que s'estén a un període de 6 mesos.

La soca sud-africana no permet que es generin neutralitzants i, d'aquesta manera, no hi ha una xarxa protectora immediata que defensi el cos davant l'atac del virus. A més, aquesta modificació no només s'ha reproduït en la variant de país africà, sinó que també s'ha assenyalat en la brasilera. No actua així, en canvi, la variant britànica.

Preocupació de la comunitat internacional

Els experts assenyalen que aquest procés de canvi representa una informació realment preocupant, ja que l'impacte té lloc directament en el sistema immunitari. Els resultats de l'estudi, dirigit per Jesse Bloom, canvien una de les qüestions que més preocupa els especialistes sanitaris de tot el món. Ara, rotundament, sí que es pot certificar que haver patit la primera variant de la Covid-19, no eximeix de contraure la segona . A més, cal recordar que el poder d'infecció que té aquesta mutació és més gran que el de la primera soca.

Les variants que han sorgit al Regne Unit, Sud-àfrica i Brasil tenen en comú la mutació N501Y, que és la que explica la seva major capacitat d'infecció. Aquesta modificació afecta la proteïna de l'espícula, que és la que dota el virus de la capacitat d'enganxar-se a les cèl·lules del malalt. Així doncs, ara mateix la Covid-19 posseeix més capacitat de transmissió i de contagi gràcies al seu procés d'adaptació.

Dues variacions que s'han detectat procedeixen dels enzims E484K i K417N. En concret, el primer està vinculat a la capacitat d'identificació de sistema immunitari pel que fa al virus després d'una reinfecció. A més, afecta de tal manera a l'organisme que no li permet reconèixer-lo com un patogen que ja ha patit. Això es deu al fet que afecta una part del cos, el Domini de la Unió al Receptor (RBD), que és on la Covid s'uneix a la cèl·lula per entrar-hi i on les defenses haurien de poder posar-li fre. L'equip de científics ha advertit que el virus resisteix l'atac dels anticossos, arribant a reduir la capacitat de reconeixement dels mateixos en fins a 10 ocasions.

L'informe també argumenta que aquest tipus de conclusions tenen un gran canvi entre unes mostres i altres, és a dir, que no afecten a tothom de la mateixa manera, un argument que s'ha repetit constantment des de l'inici de la pandèmia. Un altre aspecte que detalla el document és la capacitat de virus de mutar o d'adaptar-se al seu receptor, i és que segons mostren els científics, el pas del temps dins el pacient també varia els seus resultats.

Les conseqüències que podria tenir

La notícia que ha calat en la comunitat científica, que es pregunta com és possible que dues soques mutin en la mateixa direcció, referint-se al cas de la brasilera. I és que als científics els preocupa el que ha passat a Manaus, localitat en la qual es va infectar tanta gent que no es van expedir vacunes, perquè a causa del gran brot, la gent comptava amb anticossos.

El problema va tornar a assaltar les portades al desembre, quan van tornar a veure assolats per la malaltia. Nuno Faria, viròleg de l'Imperial College de Londres, ha determinat en un estudi que la immunitat d'aquesta comunitat podria estar-se reduint simplement pel pas dels 6 mesos d'immunitat i no pas per l'entrada d'una nova variant.

El fet fonamental que preocupa a la majoria de la comunitat científica és la resposta a si aquest tipus de variacions afecten la vacuna. Aquest fet, però, de moment es desconeix. El que sí que s'ha pogut determinar és que la protecció immunològica d'una soca del virus, no protegeix contra una altra.