Imatge d'una jaqueta amb un llaç vermell, símbol representatiu de l'VIH/SIDA

VIH/SIDA: què és, quins símptomes té i com es contagia?

La síndrome d’immunodeficiència adquirida (SIDA) és la fase final de la infecció del virus VIH

Què són el VIH i la sida?

El virus d’immunodeficiència humana, abreujat com a VIH, és un retrovirus; això vol dir que s’insereix a l’ADN de les cèl·lules afectades i actua com si fos un gen. El VIH fa que el sistema immune es deteriori lentament fins que és incapaç de protegir al cos de les infeccions.

S’anomena ‘seroconversió’ a la producció d’anticossos per part de l’organisme. La funció d’aquests anticossos és combatre malalties infeccioses. En el cas del VIH, la seroconversió es produeix normalment entre 3 setmanes i 3 mesos després de la infecció; a partir de llavors, es pot diagnosticar la seropositivitat, que indica que la persona és portadora del virus.

La síndrome d’immunodeficiència adquirida o SIDA es desenvolupa en fases avançades de la infecció pel VIH. Degut a un descens significatiu als nivells de glòbuls blancs (o leucòcits), que compleixen la funció immunitària, la persona contrau infeccions i càncers amb més facilitat.

Solen passar entre 8 i 10 anys aproximadament entre el moment en què el virus arriba al cos i l’aparició dels símptomes de la sida. La velocitat d’aquesta progressió està influïda per l’estrès, que si es manté prolongadament també té efectes negatius sobre el sistema immunitari. A més a més, el cortisol, una hormona que secretem quan estem estressats, potencia la replicació del VIH.

Actualment no existeixen vacunes ni cures per al VIH/SIDA. Sense tractament, la supervivència mitjana després de contraure la infecció és d’uns 11 anys; no obstant això, el tractament amb medicaments antiretrovirals poden fer que la malaltia evolucioni de forma més lenta i que l’esperança de vida sigui gairebé tan llarga com la de les persones no infectades.

Tot i això, fins i tot si s’aplica un tractament mèdic adequat amb antiretroviral, és relativament comú que a les persones afectades aparegui un tipus de deteriorament cognitiu que és conegut com a ‘complex de demència associada a la sida’ a les fases avançades de la malaltia.

Símptomes i fases d’aquesta malaltia

Els signes i símptomes del VIH/SIDA varien en funció de la fase en què es trobi la infecció. Així doncs, podríem dividir el desenvolupament de la malaltia en 4 estats diferents.

1. Infecció primària o VIH agut

Entre el primer i el segon mes després de contraure el virus és habitual que es produeixin símptomes semblants als de la grip. Aquests inclouen febre, dolor de cap, irritació de la pell i de la gola, dolor de músculs i articulacions i inflamació dels ganglis limfàtics del coll.

2. Infecció clínica latent o VIH crònic

Una vegada superada la primera fase, les persones amb VIH no solen presentar símptomes durant uns 8-10 anys després de la infecció, freqüentment molt més si es prenen medicaments antiretrovirals. La inflamació dels ganglis limfàtics poden mantenir-se en alguns casos.

3. Infecció simptomàtica primerenca

Després del període latent comencen a aparèixer els símptomes corresponents de la sida. Els primers i més freqüents solen ser febre, fatiga, herpes, candidiasis oral, diarrea, pèrdua de pes i, de nou, inflamació dels nòduls limfàtics.

Tècnicament aquest estadi del VIH/SIDA forma part de la fase final, però ho hem separat a causa de la rellevància de la detecció dels signes primerencs de la sida. L’aparició dels símptomes que hem esmentat assenyalen l’agreujament de la malaltia.

4. Síndrome d’immunodeficiència adquirida (SIDA)

A l’estadi final el quadre simptomàtic compleix els criteris per al diagnòstic de la sida. Durant aquesta fase el sistema immunitari es troba ja molt debilitat, cosa per la qual s’incrementa sobre mesura el risc d’infeccions oportunistes, és a dir, que no afectarien persones sanes.

Entre els símptomes d’aquestes infeccions podem trobar febre recurrent, fatiga persistents, suors nocturnes, bonys i irritació cutània, diarrea crònica i lesions, taques blanques a la boca i a la llengua.

Maneres de transmissió i contagi

A diferència d’allò que moltes persones creuen, el VIH no es contagia a través del contacte superficial ni de la saliva, sinó que perquè es produeixi la infecció és necessària que el virus penetri a la sang o a les mucoses. Per tant, la transmissió només es produeix a través de la sang, la llet materna, els fluids vaginals o el semen.

Les formes de contagi més habituals són les que anomenarem a continuació:

-Transmissió de mares a fills durant l’embaràs o la lactància; és molt menys probable que el virus es transmeti si la dona infectada pren medicació antiretroviral.

-Relacions sexuals sense protecció; només es produeix el contagi si els fluids genitals o la sang entren al cos a través de ferides o llagues durant el sexe oral, vaginal o anal.

-Transfusions de sang; aquest mètode de transmissió era més comú quan no es coneixia bé el VIH/SIDA i continua sent-ho en llocs amb sistemes sanitaris deficients.

-L’ús compartit d’instruments que perforin la pell, com les xeringues o les agulles per fer tatuatges.

(*) Aquesta notícia s’ha traduït originalment del castellà de la pàgina ‘EspañaDiario.tips