La guerra amaga les pitjors històries possibles, les que mai voldríem explicar. Mentre el conflicte d'Ucraïna segueix el seu curs, milers de vides queden exposades. Milers d'històries i de somnis queden aixafats de sobte i sense cap mena de sentit.
Aquest és el cas d'en Vitaly Kovalchuk i la seva dona. Tots dos, amb passat a Catalunya, van morir el dissabte a causa d'un bombardeig a la ciutat de Txernígov, a Ucraïna. En Vitaly era molt conegut a Salt, al Gironès, perquè havia tingut una popular botiga de reparació d'electrodomèstics.
Fa dos anys, però, en Vitaly i la seva dona van decidir deixar Salt per anar-se'n a Ucraïna. On, dissabte passat, la seva vida es va interrompre de manera tràgica.
«Avui els fills d'en Vitaly Kovalchuk m'han fet saber i m'han demanat que us comuniquem que ell i la seva dona van morir fa dos dies arran del bombardeig a la ciutat de Txernígov», diuen des de les xarxes de "La Cooperativa del Veïnat" de Salt.
La del Vitaly, una de tantes històries
I és que són molts els ucraïnesos afincats a Catalunya o a Espanya que opten per tornar al seu país. En Sergei, per exemple, és un militar ucraïnès que des de fa quatre anys s'ha establert a Madrid.
Aquest dissabte es va aturar a posar benzina en una àrea de servei de l'Alt Empordà, a vint quilòmetres de la Jonquera. Portava una gorra d'Ucraïna i el cotxe carregat de roba militar i material sanitari que, juntament amb el seu company, repartiran quan arribin a la línia del front. I és que en Sergei va a lluitar a Ucraïna.
Explicava que no l'han cridat perquè hi vagi, però que «no podia fer altra cosa». Ell és de Lugansk, una de les regions del Donbass que estan sota el setge rus. «No em podia quedar aturat a casa mentre veia el que estava passant. La meva obligació és lluitar pel meu país», deia.
Aquest militar recordava que fa vuit anys que la guerra va esclatar a la zona on ell va néixer i diu que espera anar fins a Lugansk a ajudar, si bé farà «el que li diguin». Explica que hi va «perquè vol» i que no té «cap por» de poder perdre la vida a la zona de conflicte. «Jo podria estar vivint a qualsevol part del món, però vull ser al meu país ara, que és quan em necessita», explica. Entre el material que porta hi ha medicaments i roba per a personal militar.