El 2019 no para de trencar rècords de temperatura. El juny va ser el més càlid des que hi ha registres fiables, des del 1880. Però el juliol s’ha coronat com el mes amb la temperatura mitjana mundial més alta mai enregistrada. S’han superat per 0,04 graus centígrads la marca del juliol del 2016.
Aquestes dades són molt significatives, ja que el juliol del 2016 va estar condicionat per un fort episodi de ‘El Niño’ (un fort escalfament de les aigües del Pacífic tropical que impacta a tot al món), el que contribueix a elevar les temperatures globals. Però a diferència del 2016, aquest 2019 no ha estat marcat per un fort El Niño.
Els serveis meteorològics han observat una calor excepcional a tot el món durant les últimes setmanes. Alguns països europeus han registrat temperatures rècords que han causat interrupcions en el transport i en les infraestructures i han provocat diversos impactes en la salut de les persones i en el medi ambient. A mesura que les altes temperatures s’han estès cap a zones septentrionals (Groenlàndia i Escandinàvia), s’ha vist accelerat el desgel dels glacials.
July was Earth's hottest month on record, European scientists conclude: https://t.co/5SFdOUoMIWpic.twitter.com/2qVnnPXz50
— The Weather Channel (@weatherchannel) August 5, 2019
«El Juliol ha reescrit la història del clima, amb dotzenes de nous registres de temperatura a escala local, nacional i global», va dir el secretari de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM). Però, més enllà d’aquests registres històrics, els científics posen el focus de la qüestió en què la tendència de l’escalfament no es limita al juliol, sinó que en els últims quatre anys (entre el 2015 i el 2019), s’observa que han sigut els anys més calents arreu del món d’ençà que hi ha dades.
Les conseqüències sobre el medi ambient
Bèlgica, Alemanya, Luxemburg, Holanda, França i el Regne Unit van batre rècords de temperatura el dia 25 de juliol, amb uns valors sense precedents des de l’inici de les observacions meteorològiques. Hèlsinki, la capital finlandesa, també va batre rècords amb 33,2 ºC el 28 de juliol.
Loop a velocidad del derretimiento del hielo en #Groenlandia vía AnnaMaria con el satélite Sentinel Copernicus pic.twitter.com/eBfTGqW47O
— Ingeniero Geofisico (@ChaacTlaloc) August 3, 2019
Aquestes altes temperatures anormals intensifiquen el desgel de la capa de gel de Groenlàndia, que està també batent rècords de fusió aquest mes de juny i juliol. L’intens desgel d’aquesta regió farà que a finals de temporada, fins a mig setembre, la pèrdua de massa gelada tingui una xifra molt per sota de la del 2012, antic rècord de cobertura mínima. I és que la població més propera al Pol Nord a Alaska, va mesurar una temperatura de 16ºC i a l’oest de Groenlàndia es van superar els 20,6 ºC, rècords des que hi ha registres.
L’Agència Forestal Federal de Rússia estima que els incendis forestals a la Sibèria han cremat més de 33.200 km2, amb més de 745 incendis actius, el que ha suposat una important devastació ecològica i un fort impacte sobre la qualitat de l’aire. Fins i tot, el fum es podia observar des de l’espai. Al cremar-se la vegetació, els incendis també redueixen la capacitat de la biosfera per absorbir el diòxid de carboni.
The area of forests fires in Siberia in Russia is comparable to the territory of Belgium.
This is gross. Our government does nothing because extinguishing the fire is economically unprofitable.#SaveSiberianForestspic.twitter.com/JavBHzpXJO— ⁿᶦⁿᵃ ✨ (@likedatsun) July 29, 2019
El desgel accelerat a Groenlàndia, a l’Àrtic i als glacials europeus. Les grans onades de calor i els rècords de temperatura enregistrats arreu del planeta. Els incendis forestals sense precedents a l’Àrtic i a Sibèria que han calcinat boscos de grans extensions verges i que absorbien grans quantitats de diòxid de carboni... Tot això no és ciència-ficció, és la realitat del canvi climàtic. Està passant ara i empitjorarà en un futur si no hi ha una acció climàtica urgent.