Foto d'Antonio Ibáñez.

Els amics d'Antonio Ibáñez, trencats el dia que hauria fet 35 anys

Antonio deixava una gran lliçó de vida

Fa uns mesos que Antonio Ibáñez moria després d'una dura lluita contra el càncer amb només 34 anys. Amant de la pintura i l'actuació, el jove va voler retratar a les xarxes socials cadascun dels passos que feia en la malaltia.

«Una altra etapa a la meva vida. Fa un mes, un líquid recorre el meu cos per curar-me. També va créixer aquesta incertesa de la qual et fas amic; molt diferent d'aquella que jo, com a actor i pintor, deia que gairebé sempre m'acompanyava», explicava sobre la quimioteràpia.

Antonio no va dubtar a compartir també la seva reacció en descobrir el trist diagnòstic. «Em van entrar uns nervis que van recórrer el meu cos (semblaven interminables) com quan un llampec o tro travessa el cel. Gairebé em pixo a sobre». Tot i això, el jove prometia lluitar amb totes les seves forces, encara que malauradament el 12 de juliol perdia la vida.

Fotomuntatge d'Antonio Ibáñez abans i després de patir càncer
Antonio Ibáñez va lluitar durament contra el càncer. | Catalunya Diari

«No he aconseguit guanyar aquesta batalla. Tenia moltes ganes de viure i seguir creant art. Tot i això, podreu veure, sentir i tocar les meves energies més pures en tots els meus quadres. Allà us podreu perdre a la meva ànima bonica i generosa», podia llegir-se en la publicació mitjançant la qual se n'anunciava la mort.

Un mes després, a l'agost, s'estrenava la darrera feina. Un curtmetratge anomenat Supermen dedicat a tots aquells que, com ell, han lluitat contra el càncer. «Dedicat a tots els Superherois que cada dia lluiten contra el dolor dels tractaments pel càncer i també contra la por de la mort». Una obra de què se sentia molt orgullós i de la qual els seus seguidors podran gaudir encara que ell ja no hi sigui present.

Ahir, el 22 de novembre, quan hagués fet 35 anys, els seus amics i éssers estimats van voler recordar-lo de la manera més especial.

Antonio Ibáñez segueix molt present en el record dels seus éssers estimats

«Era un actor i artista multidisclipinari boníssim, superestimat per tots els seus companys i que sempre ajudava tothom. Era molt bonic», diuen sobre ell.

«Demà fa quatre mesos que ens vas deixar, que compartim records, somriures… Eres tan especial, vaig tenir la sort de ser la teva mare, estimaves tant la vida i que injust ha estat que te n'anés. Espero que on estiguis em donis ànim per seguir endavant sense tu, és molt dur, estimat meu. T'estimo», escrivia Maria Jesús, la seva mare, per rendir-li homenatge, que fins ara no havia tingut forces per escriure res. Sembla que a poc a poc afronta el dolor.

Per altra banda, Pierfrancesco Artini, director del curtmetratge Supermen, també va voler dedicar-li unes paraules sentides: «Fa més d'un any que li vaig proposar gravar un petit curtmetratge abans que perdés els cabells del tot pel tractament», recordava. Fet que Antonio entenia com «un acte alliberador en el qual ell pogués expressar totes les seves pors i sentiments».

«La idea el va animar molt, encara que fos un curt molt simple: una càmera que sense cap moviment enfoqués les seves expressions mentre es rapa al zero. Mai va pensar que es moriria, ni en les últimes hores. Mai es va acomiadar perquè el seu positivisme, la seva força i la seva esperança no l'han deixat d'acompanyar», al·lega el director sobre la seva valentia.

El missatge més important que Antonio Ibáñez va poder deixar és que, malgrat totes les dificultats, «mai s'ha de deixar de somiar i creure a la vida. Ell mai no ho va fer».