El calvari de Carles Francino amb la covid-19: «Les he passat de tots colors»

El locutor ha explicat com de malament ho va passar a l'hospital, arribant a patir un ictus

La covid ja ha demostrat que no fa distincions a l'hora de colpejar amb força. Qualsevol, sigui qui sigui o tingui l'edat que tingui, pot acabar emmalaltint greument si es contagia. És per això, i veient imatges com les del cap de setmana passat, que segueix sent necessari que es facin missatges que demostrin que el virus encara està entre nosaltres i que hi segueix havent casos greus, sobretot si venen de persones conegudes.

Una de les últimes cares mediàtiques que ha explicat com ha patit el coronavirus ha estat Carles Francino, locutor de la cadena SER. Aquest dilluns es reincorporava per presentar i dirigir el seu programa, 'La Ventana', després de no haver-ho pogut fer durant 47 dies. I és que va ser a finals de març quan va donar positiu per covid-19 i, tot i que se sabia que s'havia contagiat, fins ara no ha relatat com ha passat la malaltia.

Ell mateix ha explicat que al principi estava enfadat per haver-se contagiat: «Fa 47 dies em van dir que havia de marxar de la ràdio. Havia tingut contacte estret amb un positiu, i me'n vaig anar a casa emprenyat com una mona perquè pensava que era una mesura molt exagerada i havia pres precaucions». Però aviat va deixar de pensar així, ja que al cap de molt pocs dies va començar a empitjorar. «Als cinc dies de donar positiu vaig haver d'ingressar d'urgència a la Fundación Jiménez Díaz amb molta febre, l'ànim bastant baixet, i l'oxigen molt baix també».

Hi va haver uns dies en què el seu estat de salut va ser realment greu, tot i que ell ni se n'adonés. «Les vaig passar de tots colors en algun moment. Això ho vaig saber després, que els indicadors eren bastant dolents». A més, explica que fins i tot va patir un ictus «del qual, afortunadament, toco fusta, sembla que no m'ha quedat cap seqüela». Però sí que ha patit conseqüències físiques: «Vaig perdre 6 o 7 quilos. Vaig perdre molta massa muscular, a més de la veu. Em vaig espantar, me n'he sortit».

Ell no és l'única persona del seu entorn que ha patit el coronavirus. La seva dona i els seus fills també es van contagiar, tot i que amb «menys virulència». Pitjor sort va tenir el contacte estret, que «és un familiar molt proper i va morir el 12 d'abril» o una altra persona propera a Francino que encara es recupera després d'un mes a l'UCI.

Com veu el que ha passat aquest cap de setmana

A més, veient el que ha passat aquest cap de setmana, ha volgut llançar diversos missatges. Primer, ha valorat un cop més la feina que fa el personal sanitari. «És possible que ens haguem oblidat dels sanitaris? On han quedat els aplaudiments?», deia el periodista, i ha afegit que tots els homenatges es queden «curts». També ha expressat que entén la indignació que han de sentir ara mateix: «Com no s'han d'enfadar la Laura o l'Alejandro, dos dels infermers que em van atendre a mi, veient el que ha passat aquest cap de setmana? Que des de l'UCI del Clínic de Madrid s'escoltés el soroll del botelló al carrer, no té nom», seguia comentant.

Sobre això, afirmava que creu que per a bona part de la població, «les al·lusions a morts, contagiats, hospitalitzats... com que ja sobren una mica. Molesten». Només així veu possible que es donin aquest tipus de comportaments. «On ens deixa com a país i com a societat això de "ai, que no ens molestin"?», concloïa sobre aquest punt.

Però també ha volgut aportar unes notes de positivitat. Ha dit que aquests dies li han arribat moltes mostres d'afecte, «un afecte que a la meva família i a mi, sincerament... ens ha desbordat en aquestes setmanes tan complicades», sentenciava. És per això que creu que «hauríem d'invertir més energia en les coses importants de la vida» i «no perdre el temps en baralles absurdes i altres collonades».


Comentaris

envia el comentari