Ahir, 13 de maig, Álex Lequio, el fill d'Ana Obregón i Alessandro Lequio, va morir als 27 anys a causa d'un càncer, coantra el que lluitva des del 2018. La mort del jove ha commocionat Espanya i de manera especial a la seva família que es troba consternada.
L'alegria que irradiava i la seva positivitat en tot moment van captivar tothom que va tenir l'oportunitat de formar part de la seva vida. No obstant això, per a altres era un gran desconegut. Tant és així que ara, després de la seva partida, s'ha començat a descobrir la seva faceta emprenedora i que va arribar a ser campió de la Comunitat de Madrid de 'beatboxing', que és la capacitat per produir sons i ritmes musicals amb la boca.
La música el fascinava; tant és així, que el 2012 va sorprendre a tothom llançant a YouTube un rap titulat 'Es mi vida'. Una cançó aquesta que va quedar en una simple anècdota, però avui la lletra de la mateixa cobra un significat molt especial. I és que en ella defineix exactament com ha estat la seva vida, el que li va suposar ser fill de personatges famosos.
El rap d'Álex Lequio
En concret, el single comença dient: «Empezó un día 23, una noche de San Juan, llegó al mundo un chico al que nunca le faltaría el pan. Nada más nacer, una voz le susurró al oído: te dejo en sábanas de oro, con una condición, amigo: no serás nunca un chico normal, tenlo muy asumido, así que, por favor, ten en cuenta cómo juegas el partido. El chico miró al cielo y se mostró sorprendido 'Si no puedo ser yo mismo, ¿para qué cojones he venido?'».
En aquesta cançó també esmenta un dels moments que han passat als annals de la història de la premsa rosa: quan sent un nen mossegava els micròfons dels periodistes o els llançava ous. I ho rememora rapejant: «Al principio solo eran risas, tirando huevos a los paparazzis en los parabrisas...Decían, '¡vaya chico más maleducado!'. Les pido perdón a todos los que se la he liado».
Un dels fragments més durs d'aquest rap es produeix quan relata el patiment que va passar per ser qui era: «Quería ser uno más, quería ser como el resto. Lo tenía todo y nada y decía 'Mamá, yo no quiero esto'. 'Pero, hijo, ¿qué dices? Ay, Dios, qué rarito eres...Lo tienes todo y aún así más quieres'. Pero al chico lo material no tenía valor, quería que la luz brillara por dentro y no a su alrededor».
El rebuig a ofertes 'jugosas' per concedir exclusives en revistes o el seu afany per lluitar pels seus somnis també tenen cabuda en aquesta cançó. Avui cobra un especial significat per frases com aquesta: «Dejar las cosas a medio hacer, sorry, no me va. Por eso, nunca pararé hasta brillar como una luciérnaga».
No obstant això, els versos més impactants i que poden fins i tot convertir-se en inesperat epitafi són: «Es mi vida, es mi historia, es mi cuento, es mi tempestad diciendo este sentimiento. Mi pasado y, por ello, mi presente. Nunca caigo, lo intente quien lo intente».