Carmen Borrego és una mena de sac de boxa a Sálvame, però no ho malinterpretem. Borrego és d'aquelles col·laboradores a les quals es recorre quan no hi ha temes per tractar o quan cal pujar la intensitat del programa.
Borrego sempre ha tingut els seus alts i baixos amb l'espai de La fábrica de la tele. Hi va haver una època, no tan llunyana, en què la filla menor de María Teresa Campos maleïa Sálvame. No els volia veure ni en pintura i, des de Viva la vida, no els deia cap paraula bonica.
De la nit al dia, i mitjançant suculenta oferta econòmica pel mig, tot va canviar i va fitxar pel programa que tant s'havia acarnissat amb ella. La rebien com a una reina i tot eren moixaines i rialles al principi. Passada l'eufòria inicial, a Carmen li han fet de tot.
Han cremat fotos seves en directe, li han fet sortir de mala manera del plató, han amargat el casament del seu fill, li han provocat atacs d'ansietat, etc. Ella ho ha aguantat tot, marxant i tornant gairebé cada setmana. Els diners tot ho poden.
L'última aventura de Carmen Borrego ha estat una mica més seriosa. El seu propi programa, l'únic refugi televisiu per a les Campos (Terelu ha acabat fent el mateix que la seva germana i allà està, aguantant-ho tot) li l'ha tornada a jugar.
Carmen Borrego i el seu deute astronòmic amb Hisenda
Carmen Borrego ha comptat gairebé totes les seves intimitats, ja sigui a la televisió o a les revistes. Fins i tot les econòmiques, ha arribat a afirmar que malgrat haver guanyat vuit milions d'euros, té dificultats per arribar a final de mes.
El seu programa la sorprenia amb una revelació important: acusaven Carmen Borrego de deure més de 660.000 € a Hisenda. La informació va deixar la germana de Terelu sense paraules i visiblement nerviosa. Va haver de fer diverses trucades als seus gestors i a la seva família per aclarir la situació.
Un deute així podia fer trontollar definitivament la seva precària situació econòmica. Segons el programa, Carmen és apoderada d'una societat que l'Agència Tributària havia inspeccionat i que devia diners al fisc.
Carmen va desmentir les informacions i va assegurar que l'habitatge sobre el qual pesava el deute i que llavors (estem parlant de fa vint anys) era propietat d'aquesta societat, ja havia estat venut.
D'aquesta manera, afirmava categòricament que no deu «ni una pesseta» a ningú. Segons sembla, va ser nomenada apoderada d'aquesta societat el 2004 i així consta als registres del Registre Mercantil de Madrid. Tanmateix, això no la implica per a res en els suposats deutes que aquesta societat tingués en el seu moment. «No hi ha res fosc ni sinistre», afirmava ella.
Borrego veu com insisteixen en el seu cas
Carmen Borrego sap on treballa i entén que cal estirar els temes com un xiclet. Així doncs, no en van tenir prou amb les explicacions de la tertuliana i l'endemà van continuar incidint en les suposades sospites.
El súmmum de l'assumpte va ser que Terelu, amb Adela González, era l'encarregada d'enumerar les suposades irregularitats de la seva germana que ja s'havien demostrat ser falses. En un exercici de suposada dignitat, Terelu va abandonar el plató. «Segueix tu, Adela». No podia consentir que fessin allò a la seva germana.
«Hi ha coses que no comprenc ni comparteixo. T'acusen d'això i t'aco**ones encara que sàpigues que no és veritat». Deu minuts després tornava a estar davant de les càmeres. Com diu el refranyer popular, és d'aquelles que dona una gla per fer cagar un roure.