Ana Rosa Quintana s'ha emocionat avui fins a les llàgrimes en fer un homenatge a Álex Lequio, fill del seu company de programa Alessandro Lequio, que va morir als 27 anys de càncer després de dos llargs anys de batalla.
La presentadora ha aparegut avui trista, molt afectada i vestida de dol, per homenatjar Álex amb un text que ha llegit i en el qual no ha pogut evitar plorar, enaltint la força i positivisme del jove la unió indestructible dels seus pares a hores d'ara.
Les emotives paraules d'Ana Rosa
« 'A través de l'eternitat, brillarem junts', aquest és l'últim missatge que enviava Álex Lequio. Ho feia a través de les seves xarxes socials al costat d'una foto amb la seva cosina Celia. En aquesta foto tenia només tres anys i li quedava encara molt per viure. El missatge ara sona com un eco, com un comiat, com un viatge cap a l'eternitat als seus 27 anys després de tres anys de llarga lluita contra el càncer».
«L'any 2017, els pares amb fills morts de càncer començaven una campanya. Perquè hi ha la paraula 'orfe' per a qui perd als seus pares, i la paraula 'vidu' per a qui perd la seva parella, però no existeix en cap idioma del món una paraula que defineixi als pares que perden un fill. Van demanar a la RAE que busqués aquesta paraula però no l'han trobat, perquè perdre a un fill és un fet inconcebible per a l'ésser humà».
Una peculiar i bonica relació entre premsa i Álex Lequio
«En aquests temps tan difícils del coronavirus, només ens queda això, les paraules. I més per a les persones creients que són els seus pares. Per això, volem acomiadar-nos dels nostres com es mereixen. Perquè tu, Álex, ets un dels nostres. Paco Umbral va escriure després de perdre el seu fill un llibre meravellós que es diu 'Mortal i rosa' i deia: 'Estic sentint créixer el meu fill', i nosaltres, Álex, t'hem vist créixer», afirmava la presentadora amb la veu trencada.
«Eres molt més que aquell nen que mossegava els micròfons, després es va convertir en un jovenet que va unir als seus pares, un home solidari que organitzava actes fins i tot quan estava malalt, una persona que mai deixava de somriure, un optimista carregat de coratge que no deixava d'animar als seus pares fins i tot en els pitjors moments. Un gran ésser humà que va estimar als seus germans Clemente i Ginevra, als seus amics, als seus pares...», continuava Ana Rosa entre llàgrimes.
@anitaobregon@LequioA nada hay en el mundo que se pueda equiparar al amor de un hijo y nada que mitigue el desgarro de su muerte. Alex, 27 años un buen chico, grande, fuerte, amado.D.E.P
— Ana Rosa Quintana (@anarosaq) May 13, 2020
«Uns pares que han estat al teu costat fins a l'últim moment. Deies sobre els teus pares l'any 2018: 'La proximitat que tenim els tres és tan fort que no hi ha esdeveniment sobre la faç de la terra, ni tan sols una guerra nuclear que pugui unir-nos més', i quina raó tenies Álex. Mai hauries pogut imaginar el que vindria després. No va ser una guerra nuclear, va ser una pandèmia mundial, però ni tan sols aquesta plaga va aconseguir separar-vos».
«Ana, tu sempre vas estar al seu costat, vas dedicar a ell tota la teva vida; Alessandro, company, us vau estimar tant. Quan podrem abraçar-nos, no ho sé, però us faré l'abraçada que ara us envio des d'aquí. El meu i el de tots els companys. I quedem-nos amb el record perquè com deia Umbral del seu fill: "Està viu en mi el que és viu de tu, el record". Descansa en pau».