La notícia difosa als mitjans de comunicació entorn de la suposada agressió greu patida per una dona el mes passat de desembre a Barcelona, i per la qual està sent investigat el futbolista internacional Dani Alves com a presumpte autor, no ha deixat indiferent ni a gran part de la població ni als operadors jurídics i als professionals del Dret.
Breument, i amb la deguda cautela, ja que la informació de què disposem procedeix de mitjans no judicials, passarem a analitzar alguns dels aspectes jurídics més destacats de les actuacions processals portades a terme per l’òrgan judicial i de les declaracions vessades a la premsa respecte a la renúncia de la víctima a rebre indemnització.
En primer lloc, abordarem la qüestió relativa a la resolució dictada pel Jutjat d’Instrucció que acordava immediatament el seu ingrés a la presó.
En aquest sentit, hem d’indicar que la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECrim) autoritza al jutge instructor a adoptar una sèrie de mesures cautelars per a assegurar la subjecció al procediment de l’investigat, la seva presència durant el procés i l’efectivitat de l’acompliment de la sentència que es dicti en el seu moment. Dins d’elles es troba l’ingrés del processat a la presó. Aquestes mesures són de caràcter excepcional i requereixen l’existència d’uns pressupostos concrets, donat el seu caràcter restrictiu, i encara més quan s’acorda la privació de la seva llibertat. La seva regulació es contempla als articles 502, 503, 504, 520 i següents de la LECrim.
Segons s’estableix a l’article 520 de LECrim, s’ha de dur a terme de la manera menys perjudicial per a la persona, reputació i patrimoni del detingut o pres. Per això, les mesures cautelars són de caràcter subsidiari i instrumental i aniran vinculades a la durada de la pena que s’acabi establint a la sentència que pugui dictar-se en el dia pertinent. Únicament es podrà acordar quan no existeixi una altra menys gravant que pogués servir als mateixos objectius, i només s’haurà d’adoptar de manera proporcional al mal o risc que es pretengui evitar. Entre aquests motius es troben l’ocultació, alteració o destrucció de proves; reiteració delictiva o risc de fuga, segons assenyala l’article 503 de la LECrim.
Existeixen motius per creure en la seva culpabilitat
Per tant, ens trobem davant d’un suposat en què el jutge instructor ha considerat que els fets que concorren a la causa presenten les característiques de delicte i existeixen prou motius per creure responsable del mateix a l’investigat, així com que pogués existir un risc de fuga i fer ineficaces les actuacions a seguir en el procés.
Els motius concrets i detallats en els quals fonamenta aquesta decisió hauran quedat reflectits a l'Acta dictada, per la qual es resol la situació personal del processat, el contingut de la qual desconeixem perquè encara no ha estat difosa.
No obstant això, suposadament en aquest cas podria obeir aquesta mesura de privació total de llibertat i del dret fonamental a la llibertat ambulatòria. Succeiria mitjançant el seu ingrés en un centre penitenciari durant la substanciació d’un procés penal, per les següents raons:
- Les característiques del delicte d’agressió sexual sancionat amb pena superior a dos anys de presó.
- La possible aparença a la causa de prou motius per a creure'l responsable criminalment del delicte.
- L’alarma social del delicte suposadament comès.
- Assegurar la presència de l’investigat o encausat en el procés quan pugui inferir-se racionalment un risc de fuga. Atesa la naturalesa del fet, la gravetat de la pena que pogués imposar-se a l’investigat, la situació familiar, laboral i econòmica d’aquest, la seva residència a l'estranger per motius de feina, l’absència d’extradició amb altres països del seu entorn…
Renúncia a la indemnització
En segon lloc, ens referirem a la informació difosa a la premsa i a cadenes informatives pel que fa a un suposat rebuig o renúncia per part de la víctima a la percepció d’indemnització pels danys i perjudicis patits.
En el suposat de ser certa aquesta afirmació, ens trobaríem davant d’una renúncia expressa, clara i contundent dels seus drets civils, que es podria interpretar com una mostra de mantenir només la seva acusació respecte a la perpetració del delicte comès. D'aquesta manera es deixa patent el seu desinterès en obtenir un benefici econòmic, manifestant el seu menyspreu a percebre l’import de la quantia corresponent en concepte de danys i perjudicis.
Per tant, s’ha de considerar que declina rebre quantitats indemnitzatòries que li podrien pertànyer, tant les previstes a favor seu per la seva pròpia lletrada com les sumes que fossin calculades i els conceptes sol·licitats pel Ministeri fiscal. Dita conducta i comportament avalaria més, si escau, la seva credibilitat en la narració dels fets, en demostrar una clara absència d’ànim d’enriquiment.
Sense perjudici del que hem exposat, hem de significar que donada la gravetat del tipus penal, un suposat delicte d’agressió sexual, a fi de protegir de manera integral a les víctimes d’aquests atroços delictes, la Llei Orgànica 10/2022 del 6 de setembre estableix a la seva disposició final primera, apartat dos, una modificació en afegir un nou segon paràgraf a l’article 112 de la LECrim: «no obstant això, encara que s’hagués renunciat prèviament a l’acció civil, si les conseqüències del delicte són més greus de com es preveia en el moment de la renúncia, o si la renúncia va poder estar condicionada per la relació de la víctima amb alguna de les persones responsables del delicte, es podrà revocar la renúncia a l’exercici de l’acció civil per resolució judicial, a sol·licitud de la persona danyada o perjudicada i escoltades les parts, sempre que es formuli abans del tràmit de denominació del delicte».
Aquesta notícia és una traducció de l'article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.