Ja portem 10 entregues de la docusèrie sobre la vida de Rocío Carrasco i en cada capítol apareixen noves revelacions. L'última, el trastorn que va patir el seu fill David i que d'alguna manera l'uneix a Leo Messi. Es diu dèficit de l'hormona del creixement i es tracta a força d'injeccions. «No allibera l'hormona del creixement», revela la filla de 'la més gran' a l'últim capítol del documental. Segons explica, l'endocrí els va recomanar un tractament per a forçar el creixement atès que el nen tenia una estatura molt baixa: «Jo cada quinze dies comprava l'hormona del creixement per al meu fill».
L'hormona del creixement és una substància que contribueix al creixement i desenvolupament dels nens. Quan el cos no fabrica aquesta substància en quantitats suficients, es produeix un dèficit de l'hormona del creixement. Un de cada 10.000 nens neixen amb aquest trastorn, que pot desencadenar altres problemes de salut i que, a més, els provoca problemes d'autoestima i socialització.
El cas de Leo Messi
Un d'aquests nens va ser el crac del futbol Leo Messi, que va estar a punt de no triomfar per culpa d'aquest problema. El calvari del futbolista va començar quan tenia 10 anys, quan el metge del club argentí on jugava va advertir que el nen no creixia prou. El problema no és només l'estatura, sinó també el desenvolupament de la musculatura. Estava clar que el dèficit de l'hormona del creixement amenaçava la seva prometedora carrera esportiva.
Als 11 anys, Messi mesurava el que acostuma a mesurar un nen dos anys menor: 1,32 metres. La solució passava per un tractament amb injeccions. Un cop fet el diagnòstic i avaluat el tractament per un endocrí, va començar punxar-se i va seguir el tractament durant tres anys. «M'havia de punxar un cop cada nit. Anava canviant de cama: primer una, després l'altra. Al principi, la injecció me la posaven els meus pares, fins que vaig aprendre a fer-ho jo sol», recorda.
A Espanya, el Ministeri de Sanitat finança l'alt cost d'aquest tractament a les famílies afectades, però a l'Argentina la cosa era diferent. La crisi econòmica que patia el país va impedir als pares de Leo seguir pagant-li les injeccions, i el club on jugava tampoc se'n podia fer càrrec. I aleshores es van mudar a Barcelona. Les qualitats futbolístiques de l'argentí van enlluernar el club barceloní, que va accedir a pagar el tractament. Leo llavors tenia 13 anys i media 1,48 metres.
El tractament es fa amb un seguiment constant per part de l'endocrí i se sol allargar fins als 16 o 17 anys. En algunes situacions excepcionals, quan hi ha un dèficit total, el tractament dura tota la vida. En el cas de Messi, amb els anys va arribar a 1,70 metres, que és la seva alçada actual. Segons el seu endocrí, sense l'hormona del creixement ara mediria 1,55 metres.
Problemes de creixement
El Ministeri de Sanitat estableix sis criteris per a justificar el tractament amb hormona de creixement en nens. Aquests inclouen el dèficit clàssic d'aquesta hormona, però també altres trastorns com la síndrome de Turner, insuficiència renal crònica, la síndrome de Prader Willi, creixement intrauterí retardat i deficiència de creixement a causa de l'alteració del gen SHOX. En el cas de David i Leo, el tractament es va dur a terme a causa del dèficit habitual de l'hormona.
Abans de començar el tractament, cal fer-se diverses proves, que consisteixen en almenys dos tests de secreció de l'hormona i altres anàlisis, com un estudi de genètica molecular. Un cop confirmat el trastorn, es fa una ressonància magnètica de la zona de l'hipotàlem. A partir d'aquí ja es pot començar el tractament, que en la gran majoria de casos sol donar molt bons resultats. I Leo Messi n'és un exemple.
Els problemes derivats del trastorn
Segons explica Rocío Carrasco a la docusèrie, el metge els va recomanar aquest tractament perquè el nen podria arribar sense cap problema a 1,70 metres. «Vaig parlar amb ell i li vaig dir que no em semblava que fos poca estatura per a un nen. Ell em va dir que els nens són molt cruels», explica.
Aquest és un dels principals problemes del dèficit de creixement, més enllà de la manca de desenvolupament. La majoria de nens que pateixen aquest trastorn acaben tenint problemes d'autoestima. «Quan anava a l'escola o feia vida normal, sempre era el més baixet de tots, i amb molta diferència», recorda Messi. A partir d'aquí va desenvolupar un caràcter introvertit, igual que els passa a altres nens amb el mateix problema.
El dèficit de l'hormona de creixement pot comportar riscos cardiovasculars a mitjà i llarg termini. Segons les últimes investigacions, aquest trastorn pot generar un augment de greix en els òrgans i hipertensió, a més d'un deteriorament del cor i alteracions del metabolisme. A Espanya, el tractament costa entre 5.000 i 6.000 euros l'any per pacient, una despesa que cobreix la seguretat social previ diagnòstic de l'endocrí.