A partir del moment en què va acabar-se l'exitosa 'Joc de Trons', HBO ha mirat de fer que la producció 'Succession' esdevingués la successora de la coneguda sèrie. Quan les observem en un primer moment, trobem que no tenen grans semblances, perquè el món de 'Joc de Trons' estava ple de fantasia i 'Succession', en canvi, no. Ara bé, les dues produccions estan dotades d'un mateix enfocament vertebrador: el fet de bastir un imperi i un clan familiar. Sigui com sigui, els gèneres no són allò que les fa diferents.
Després d'una temporada inicial molt elogiada tant entre la crítica com entre els espectadors, la producció ha aconseguit obtenir la posició de ficció estrella dins d'HBO. Quan la gent veia els primers capítols de la ficció, tothom es demanava si aquesta gran producció de Jesse Armstrong seria capaç de mantenir la qualitat d'una temporada inicial tan sorprenent o, fins i tot, superar-la.
Doncs bé: la temporada número dos de la sèrie reprèn el fil de la història allà on ho va deixar la temporada inicial, i ha aconseguit superar el llistó qualitatiu elevadíssim que havien col·locat els primers episodis.
Els secrets del seu triomf
'Succession' ens parla d'un clan familiar que posseeix un imperi mediàtic, així com de les persones que actuen de manera esgarrifosa per mirar d'arribar més amunt dins d'aquest món. Potser no es tracta d'un argument totalment seductor, però la cinta precisament triomfa en punts en què altres produccions no ho saben fer, perquè examina temes relacionats amb la família, la fortuna, el poder, etc. A banda d'això, evita consentir excessivament el públic, amb un toc humorístic, clar i profund més importants que els que hagués pogut tenir 'Joc de Trons'.
Els primers capítols van concloure amb un inesperat i xocant gir dels esdeveniments que, lluny de transformar la producció en una cinta melodramàtica, va aconseguir fer èmfasi en els extrems tràgic i satíric.
Dins de la sèrie, els integrants del clan familiar intenten desxifrar els sentiments mutus que tenen, com ara l'odi o bé l'amor. La producció està farcida de bromes dotades d'un gran enginy que ens faran riure, algunes d'elles fetes amb més crueltat que d'altres. Igualment, la cançó de la sèrie, que ha tingut com a compositor Nicholas Britell, té un estil barrejat que va oscil·lant entre el hip-hop i les melodies més clàssiques. Tot aquest còctel fa que la producció hagi aconseguit triomfar.
Quin personatge aconseguirà fer-se amb l'imperi?
La producció té un nom que ens transmet de manera directa l'interrogant que la vertebra: el magnat Logan Roy —encarnat per l'actor Brian Cox—, a qui triarà per fer hereu del seu gran imperi dels mitjans de comunicació?
L'actor Alan Ruck fa el paper de Connor, que és el benjamí de Logan —fruit d'un antic matrimoni— i que, tot i no comptar amb cap fita assolida important, va resoldre que es presentaria com a candidat a la presidència. En paral·lel, Kendall, l'antic hereu més probable —interpretat per Jeremy Strong— està totalment acabat i desfet; ha esdevingut una persona morta en vida que es mou únicament a causa de la lleialtat obligada i la por que té envers el seu progenitor.
Per la seva banda, el petit de la família, anomenat Roman i interpretat per l'actor Kieran Culkin, està ple d'arrogància i les seves possibilitats de convertir-se en hereu durant la temporada inicial van donar lloc a una veritable explosió. L'actriu Sarah Snook, per la seva banda, fa el paper de Siobhan, la filla de la família, que és la que té un grau més elevat de competència de tots i que garanteix la seva independència del clan. Ara bé, el progenitor exerceix una atracció gravitatòria poc positiva per a la Siobhan i per a la resta dels germans. Cal destacar també que el marit de la noia, interpretat per Matthew Macfadyen i anomenat Tom, no es contempla com a candidat. Entre altres coses, en Tom no ve del món econòmic i per això sovint els membres de la família el sotmeten a humiliacions.
Les característiques de cadascú es tornen més exagerades a causa del buit aparent de poder que ha quedat per culpa de la docilitat dels darrers temps de Kendall i perquè cal una persona que hereti l'imperi si es vol que preservi la seva independència. Només hi ha una problemàtica important: no guanyarà ningú, no importarà qui sigui la persona que aparegui designada. La mort és, de fet, l'única cosa que impediria a Logan estar al capdavant del seu gran imperi.
L'element més important de la producció, els seus personatges
El resultat de tot això és que a la producció tampoc no li cal esforçar-se per tal d'aconseguir els favors d'alguns dels seus personatges o per fer determinats girs: es tracta de persones de carn i ossos.
Per veure de quina manera la producció tracta els personatges que hi intervenen, podem parlar d'un exemple de l'episodi inicial de la temporada dos: a la mansió que Logan té a la novaiorquesa Long Island, se sent una fortor que fa que el magnat decideixi ordenar als seus treballadors domèstics que llencin tots els aliments a les escombraries, des de les llagostes fins als trossos de carn més suculents. El resultat és una escena que fa crispar els nervis, i no tant pel malbaratament com perquè gairebé tothom que observa aquesta imatge la troba totalment impensable. Aleshores, la imatge se centra en el personal que treballa a la casa, incapaç de tenir qualsevol reacció.
En resum, 'Succession' és un dels drames més recomanables que ens ofereix avui en dia el món televisiu, i pot arribar-se a comparar a 'Joc de Trons', la mítica sèrie d'èxit dels darrers temps.
També et pot interessar...
- Les millors sèries d'intriga i misteri del 2019
- Les millors sèries còmiques de Netflix
- Després de 'Joc de Trons', HBO té 8 sèries que t'encantaran