Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
La reina Letícia Ortiz.

La dolorosa pèrdua que la reina Letícia no és capaç de superar un any després

Letícia recorda una persona molt especial

Letícia no oblidarà mai la data del 27 de juliol del 2021. Aquell dia, la reina perdia una de les persones més importants de la seva vida, la seva àvia paterna, Menchu Álvarez del Valle. Tot i que ja tenia 93 anys, la seva mort va deixar en la més profunda tristesa els seus familiars.

Qui fos locutora, va ser enterrada en la més estricta intimitat al cementiri de Ribadesella. Allà, va estar acompanyada pels seus fills Jesús i Henar, i un grup molt reduït de familiars.

Entre ells no hi havia Letícia, que va ser la gran absent en el seu comiat, així com ni el rei ni les seves filles. A El Español han volgut conèixer un any després com ha viscut el seu entorn més proper la mort de Menchu.

Letizia culmina su venganza y cambia de residencia en Mallorca para dejar solo a un miembro de su familia

Les diferents fonts consultades assenyalen que ha deixat una profunda tristesa als cors dels seus familiars. Sobretot a la seva filla Henar, que «aquest any ho ha passat especialment malament perquè va ser la que va estar més al seu costat».

Tot i els seus 93 anys, l'àvia de la reina es va mantenir molt activa fins al final dels seus dies. Tenia l'esperit d'una dona jove, amb ganes de fer coses. «Ningú diria que tenia aquesta edat, era tota vitalitat i energia», expliquen.

Expliquen que «ho movia tot al seu voltant amb una facilitat sorprenent». A més, destaquen d'ella la seva gran fortalesa, «era un roure, no es queixava mai de res. Mai la veies parlar de xacres ni problemes d'aquest tipus», apunten.

La reina Letícia amb la seva àvia i la infanta Sofia
Letícia, amb la seva àvia en un acte | GTRES

Una altra persona que està vivint amb molt de dolor la mort és la seva germana.«Se n'ha anat la seva altra meitat, no saps què s'assemblaven físicament», afirmen. Els seus familiars i amics encara estan «digerint» la seva marxa, però tenen la tranquil·litat que se'n va anar «tranquil·la i en pau amb la vida».

L'àvia de Letícia segueix estant molt present entre les seves amigues del club de la tertúlia feminista El Garabato. Amb força freqüència es reuneixen per recordar-la i llegir els seus poemes favorits, ja que és la seva manera d'homenatjar-la.

La consideraven el motor del grup, «l'ànima de totes». I és que tenen clar que només se'n poden recordar «amb un somriure i en positiu. Amb força i resiliència, com era a la vida, un torrent de ganes de viure».

Expliquen que d'aquí poc està previst que la Casa de Cultura de Ribadesella li «rendeixi una cosa bonica». A l'orient asturià, Menchu va trobar la llibertat i la discreció que tant volia. I molt més després de donar-se a conèixer la relació de la seva neta amb el llavors príncep Felip.

Acumulava a l'esquena una gran trajectòria a la ràdio. De fet, es va convertir en una de les veus més reconegudes de les ones al Principat, prejubilant-se el 1990.

Imatge del funeral de Menchu Álvarez, l'àvia de la reina Letícia
L'enterrament de Menchu, al qual Letícia no va anar | GTRES

Letícia sentia admiració per la seva àvia

Letícia sempre va declarar a la seva àvia la seva admiració personal i professional. Hi va estar molt unida sempre, de fet, va seguir els seus passos al món de la comunicació.

La reina feia uns quants anys que mostrava la seva preocupació per l'estat de la locutora. Encara que no tingués greus problemes de salut, sí que patia les xacres típiques de l'edat, ja que cada cop eren més freqüents els seus desplaçaments a Astúries.

«Ells venen aquí de tant en tant, encara que ningú se n'assabenta», apuntava Menchu el març del 2019. Explicava que no estava del tot còmoda a la Zarzuela: «No m'hi trobo, soc molt independent amb la meva vida i els meus horaris». Preferia anar «de visita unes hores o una nit com a molt, però res més».

El compromís de Letícia amb Felip va generar un gran enrenou a la seva vida. Acostumada a la pau del poble, «això va ser una allau de gent, de curiosos, de fotògrafs. A més, va passar l'últim any de vida del meu marit, i allò semblava una romeria», va dir.