Lydia Lozano va ser de les primeres col·laboradores de 'Sálvame' a aïllar-se a casa seva. De fet, va estar 35 dies sense acudir a plató per protegir els seus companys, ja que va presentar símptomes relacionats amb el coronavirus a mitjans de març.
«No ho vaig explicar, però el dia 12 de març la meva mare va caure i es va donar un cop molt gros i, com no hi havia ambulàncies, vaig anar jo a recollir-la i vaig començar a tossir molt. Aquí va ser quan la Seguretat Social em va donar la baixa, perquè no pots estar tossint» assenyalava Lydia Lozano.
Com en aquell temps la situació estava començant i la periodista no va tenir febre, no li van arribar a fer la prova. Tot i no tenir un diagnòstic, la periodista va voler ser responsable i mantenir-se allunyada de plató, convertint-se durant la seva llarga quarantena en una seguidora més de 'Sálvame'.
«Quina tardes m'heu donat, quin gust veure-us, teniu un mèrit!», va dir als seus companys amb un gran somriure fa poc més de 15 dies, quan va decidir posar fi al seu confinament.
Un confinament molt dur
Durant aquesta llarga quarantena, Lydia va romandre a casa amb l'única companyia del seu marit, Charly, i del seu gosset, al qual ni tan sols treia a passejar. «He estat 35 dies sense sortir al carrer, ni per treure al gos. He plorat moltíssim, he tingut davallades» relatava la col·laboradora de Telecinco una vegada que va estar al plató.
El confinament va ser molt dur per a la periodista, que va tenir molts moments de reflexió i altres de profunda tristesa per la mort de persones molt properes. «He perdut amics, a tres molt importants, i és duríssim. La primera mort que vaig conèixer va ser la del pare de la nostra companya Cristina Palicio, la maquilladora, em va impressionar moltíssim perquè no podien anar al tanatori, ni a abraçar la seva mare... T'impressiona, sobretot, el no poder abraçar a la gent...», ha dit Lydia visiblement emocionada.
[predef]catdiari-grup-de-facebook-580[/predef]
Emotiva confessió sobre el seu pare
La col·laboradora ha revelat els seus moments més tristos i angoixants durant aquest confinament, així com les llargues nits en què no va poder pegar ull a causa del seu insomni.
Tot i això, també ha volgut compartir com intenta superar aquests baixons amb una emotiva confessió desconeguda fins al moment. Quan té algun problema o simplement està trist, la col·laboradora es refugia molt en el seu progenitor, ja mort fa uns anys.
Quan té algun problema o simplement està trist, la col·laboradora es refugia molt en el seu progenitor, ja mort fa uns anys.
«Jo quan me'n vaig a dormir parlo amb ell. Li dic: «Pare, dona'm un cop de mà, home, no veus que m'estan fastiguejant...» Parlo molt amb el meu pare perquè tinc insomni i puc passar-me tota la nit fent-ho», ha confessat a 'Lecturas'.
D'aquesta manera, l'estret vincle que la uneix al seu pare segueix intacte encara que no estigui present des de fa ja diversos anys.