Frank Cuesta se sincerava aquest cap de setmana publicant un vídeo on parla sobre la seva malaltia. En ell s'ha referit a la seva leucèmia accelerada, una malaltia que pateix des de fa 17 anys i de la qual no havia parlat obertament fins ara.
En el vídeo, el famós presentador de DMAX no dubtava a confessar que «hi ha gent que pensa que vinc d'una família adinerada i no és així. Sóc un tipus 'normal', amb molta sort perquè la vida m'ha acompanyat sempre». Tot seguit, assenyalava que «la vida no és fàcil» i que «no hi ha temps per a la desesperació, ni per estar tirant culpes o retrets. És un temps de supervivència, de buscar-se la vida amb el que sigui i com sigui».
Cuesta es decidia a compartir aquest vídeo ara fa uns dies per tal d'ajudar a aquelles persones que realment ho estan passant malament. És per això que no ha dubtat en explicar la seva pròpia experiència.
«Em van donar un temps de vida»
«Fa uns 17 anys, quan em van diagnosticar una leucèmia accelerada i em van donar un temps de vida, em vaig adonar que moltes coses no valien la pena. No valia la pena el poder, els diners... l'únic que valia la pena era viure», començava dient Costa al seu canal de Youtube.
En aquest sentit, el presentador assegurava que «t'adones de les ximpleries que has fet, la quantitat de temps que has perdut i, sobretot, comences a apreciar una mica més cada dia, cada matí, cada sol, cada lluna, cada amistat, cada persona... i aprecies la vida».
Frank Cuesta també es referia a la complicada situació que travessa Espanya a causa del coronavirus: «En aquests moments, que estem tots fotuts, cal buscar solucions i fer el que sigui. Hem de buscar el suport per a les nostres famílies, ajudar els nostres pares, amb qualsevol treball encara que no tingui a veure amb el que hem estudiat».
Per il·lustrar-ho, el presentador parlava també dels seus inicis: «Jo em passava durant el dia en una acadèmia de tenis i a les nits netejant en un McDonald's als EUA. M'era igual perquè el que volia era subsistir i aconseguir les metes que em proposava». És per això, que acabava el vídeo dient que, a vegades, l'única manera de tirar endavant és «menjar-nos l'orgull, arremangar les mànigues i fer el que sigui».